ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 11



                                               

Angiosperm Phylogeny Group

L Angiosperm Phylogeny Group, o APG, el se referés a n grupo internasiunàl infurmàl de botànich sistemàtich che i se met ensèma per sercà de stabeléser na organizasiù consensuàla de la tasonomìa de le piànte de fiùr bazàda sö le conoscènse piö av ...

                                               

Antirrhinum

Antirrhinum lè n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Scrophulariaceae segont el sistema de clasificasiù de Cronquist o de le Plantaginaceae segont el sistema de clasificasiù APG bazàt sö stüde filogenétch. Lè l zèner del qual f ...

                                               

Antéra

Endèle piànte angiospèrme, l antéra lè la part terminàl del stam de n fiùr. Lè na strütüra omòloga ai microsporàngi che se tróa ndele piànte che fa part de ótre sotadiviziù. El gha la funsiù de fa sö l pòlen. Ògna stam de sòlet lè furmàt de n fil ...

                                               

Aptenia

Aptenia lè n zèner de piànte suculènte che fà part de la famìa botànica de le Aizoaceae e che töl dét en quater spéci diferènte ma che segont el sit del giardì botànich del Missouri i è de cunsiderà part del zèner Mesembryanthemum, isé che l zène ...

                                               

Aptenia cordifolia

Aptenia cordifolia Schwantes lè na piànta perène de la famìa de le Aizoaceae. La gha fòie carnùze a fùrma de cör e la fà sö dei fiurilì culùr pórpora de n pér de ghèi de diàmetro con tacc pétali lineàr. Ghè n ìbrido de chèsta piànta con A. haecke ...

                                               

Asphodeloideae

Le Asphodeloideae Burnett 1835 i è na sotafamìa de le Xanthorrhoeaceae. I è piànte monocotilédone uriginàrie de le regiù temperàde e tropicài de lEurasia de lAfrica, co la piö grànda diversificasiù e varietà en Sudafrica. Le crès de preferènsa en ...

                                               

Asphodelus

L Asphodelus lè n zèner de piànte erbàcee bienàle o perèni che fà part de la famìa botànica de le Xanthorrhoeaceae. Le costetöés el zèner tìpich de la sotafamìa de le Asphodeloideae che fìna a póch tép endré, prìma de éser includìda endèle Xantho ...

                                               

Berberidaceae

La famiglia di Berberidacei l’è ona famiglia di piant bicotiledón che la tira dent 574 speci raggruppàd in 10 géner. La famiglia la gh’hà dent di arbust e di èrb, despèss spinós, spantegàa in di región temperàa e in quèj sub-tropicàj. In Italia a ...

                                               

Berberis

El Berberis a l’è on géner che ‘l gh’hà dent circa 500 specie de arbùst semperverd e caducifoeuj alt in fra vun e cinch meter. A hinn si specie originari di clima temperàa e sub-tropicàj de lEuròpa, lAsia, lAfrica, lAmerica del Nòrd e del Sud. A ...

                                               

Berberis thunbergii

La Berberis del Thumberg o berberis rossa, a l’è ona specie de pianta che la fà i fior, de la famiglia di Berberidaceae, originaria del Giappon de l’Asia orientàl, ancabén la sia spategada in natura anca in Cina e America del nòrd. La ven granda ...

                                               

Bidens

Bidens L., 1753 lè n zèner de piànte erbàcee anöàle o perèni che fà part de la famìa botànica de le Asteraceae. I è piànte zoocore che völ dì che la sò somésa la se tàca ai vistìcc, al pél dei animài o a le pène dei ozèi e i è trasportàde isé vèr ...

                                               

Bidens bipinnata

Lè na piànta erbàcea anöàla che gha l gamp che stà sö bèl drit e striàt, quadrangolar, sènsa pelüria. Quan che la é grànda la fà sö dei boscài spès de culùr maròn, che rìa apò a nfìna a n méter de altèsa. Le fòie i è opòste, de rar le deènta altè ...

                                               

Bidens tripartita

Lè na piànta anöàla che pöl rià ntra i 20 e i 70 ghèi de altèsa raramènt enfìna a du méter. Le fòie i è sèsii e col gambì de 5÷15 mm; i è de fùrma elìtica, ovài o lanceolàde, de 40÷80 × 15÷40 mm, con 1÷4 lòbi, piö tacc arènt la bàze, lòrlo lè ntr ...

                                               

Brassica

Brassica lè n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Brassicaceae. Lè n zèner che gha mportànsa perchè l töl dét divèrse spéci cultiàde n agricültüra e n orticültüra. El töl dét apòa deivèrse màle èrbe, tat spéci salvàdeghe come s ...

                                               

Brassica napus

La Brassica napus lè na piànta de la famìa botànica de le Brassicaceae e la sò cultivar de öle lè cognusìda col nom de raisù a Bèrghem, de raviscion, ravuscion o ravetton ndi variàncc ocidentài. Töte i brassicaceae iè sùra de töt piànte cultiàde, ...

                                               

Bràtea

La bràtea endèla terminulugìa botànica, lè na fòia mudificàda che compàgna fiùr o nfiurescènse. De latacadüra la sèa de la bràtea se svelöpa n fiùr o na nfiurescènsa. La pöl vìga fùrme e dimensiù diferènte. La funsiù de la bràtea lè de sòlet chèl ...

                                               

Buxus sempervirens

Ol Buxus sempervirens Martèl in Lumbàrt Orientàl e Martelìna in Lumbàrt Ucidentàl, spéce de la famèa di Buxaceae, l’è ü boscàl ólt fina a 5 méter, che l’vé da lEüròpa centràla, dal Nort Àfrega e pò da l’Àzia Ucidentàla. Ol Martèl l’è öna piànta c ...

                                               

Byttnerioideae

Byttnerioideae lè na sotafamìa de piànte che fà part de la famìa botànica de le Malvaceae. De chèsta sotafamìa fa part la Theobroma cacao, che lè la piànta de che se n càa l cacao, ingrediènt bàze de la ciociolàta.

                                               

Caducifoeuj

Con caducifoeuj a se voeur dì, in botanica on organismo vegetàl che ‘l pèrd i foeuj ind la stagión sfavorévol. I foeuj di piant caducifoeuj vegnen ciamàa càduch e l fenòmen che ‘l càosa la crodada a l’è ciamàa abscission. La crodada di foeuj l’è ...

                                               

Calluna vulgaris

Calluna vulgaris lè na piànta perène semperverda de la famìa botànica de le Ericaceae. Lìa na pianta tìpica de la brughiéra lombàrda. Lè na piànta de dimensiù pesène e a portamènt de boscài col gamp lignùs, mìa pilùs, prostràt e na ramificasiù sp ...

                                               

Campanula elatinoides

Campanula elatinoides lè na piànta de dimensiù picinìne de la famìa de le Campanulaceae. Lè na spéce ràra, endémica de le preàlpi lombàrde, se la tróa ntra i 200 e i 2000 méter s.l.m., sö préde calcàree ömede e a lómbra, de la Val Sàbia nfìna al ...

                                               

Campanula petraea

Campanula petraea lè na piànta de dimensiù picinìne de la famìa de le Campanulaceae. Lè na spéce ràra, e localizàda, se la tróa apéna en póche stasiù sparnegàde ntra le Prealpi Verunéze e ndèl Trentì.

                                               

Campanula raineri

Campanula raineri lè na piànta de dimensiù picinìne de la famìa de le Campanulaceae. Lè na spéce ràra, endémica de le preàlpi insübriche orientài, de la spónda orientàl del Lach de Cóm enfìna ai mucc entùren al Lach de Garda.

                                               

Campanula trachelium

I fiur i è viòla o celèst ciàr, de 3 a 5 ghèi, pilùze de la bànda de dét. Lè na piànta perène sèmpia o ramùza che pöl crèser enfìna a n méter de altèsa del teré. La fiorés a le fì de la primaéra e per töta listàt. Le se ndeferènsia de la Campanul ...

                                               

Canna (botanica)

La Canna L. l’è lùnegh géner de la famiglia di Cannacei, e ‘l gh’hà dent lì adree a 50 speci originari di región tropicàj e sòtt-tropicàj de l’America, a comenzà del sud di Stat Unii fin a l’Argentina. In lengua lombarda occidentàl, la cana l’è c ...

                                               

Cardamine pratensis

Lè na piànta erbàcea perène che pöl rià a 40÷60 ghèi de altèsa. La gha fòie pinàde de 5÷12 ghèi de longhèsa e 3÷15 segmèncc, ogna ü de n ghèl de longhèsa. I fiùr i fà sö na spìga de 10-30 ghèi de longhèsa, e i è grancc 1÷2 ghèi de diàmetro, i gha ...

                                               

Cariòside

En botànica, co la paròla cariòside se ìndica en fröt sèch indeiscènt monospèrme che gha dét apéna n granì de somésa tìpich de la famìa de le Poaceae graminàcee. Lè levulusiù del ovàre sùpero, bi-tricarpelàr, sincàrpich. Lè ciamàt en tèrmegn mìa ...

                                               

Carpèl

El carpèl, lè na fòia mudificàda que la fùrma la part reprodutìva feminìl del fiùr endèle Angiospermae. Lensèma dei carpèi de n fiùr el costetöés el gineceo part feminìl de la piànta. I carpèi i pöl véser saldàcc ensèma, e furmà n ginecèo ünich c ...

                                               

Castanea sativa

Castanea sativa lè na spécie vegetàl de la famìa de le Fagaceae. La piànta e la sò somésa le vé ciamàda castègna o marù a segonda de la sórt. Lè na piànta uriginària de lEuròpa meridiunàla de lAsia Minùr ma al dé dencö se la tróa en töt el teretó ...

                                               

Celosia

Celosia L., 1753 cunusìda pò a col nòm popolàr de crèsta de gal lè n zèner de piànte erbàcee o sub-arbùsti, anöàle o perèni, de la famìa botànica de le Amaranthaceae. Del zèner Celosia fà part na sinquantìna de spéci acetàde, che crès endèle zòne ...

                                               

Cephalanthera longifolia

Cephalanthera longifolia lè na spéce de piànta erbàcea de la famìa botànica de le Orchidaceae. Se le tróa endèna bùna part de lòvest e del sud de lEuropa. La gha fòie lónghe e strète. La pöl rià na altèsa de 25 ghèi en cundisiù tìpiche. La nfiure ...

                                               

Chenopodium album

El Chenopodium album L., 1753 lè na piànta erbàcea anöàla de la famìa botànica de le Amaranthaceae Chenopodiaceae segónt la clasificasiù del Cronquist, difundìda en töt el teretóre italià.

                                               

Chenopodium bonus-henricus

El Chenopodium bonus-henricus L., 1753 en bresà: coméda lè na piànta erbàcea perène de la famìa de le Amaranthaceae o de le Chenopodiaceae segónt la clasificasiù del Cronquist.

                                               

Chrysanthemum

El Chrysanthemum L., 1753 a l’è on gener de piant angiospèrmi bicotilédon de la famiglia di asteràcei che ‘l gh’hà denter di piant minga legnós etèrni o annuàl, originari de tanti part del mond, da lEuròpa la Cina, con tanti ibrid e varietà colti ...

                                               

Citrangequat

El citrangequàt a l’è on ìbrid de trii géner de agrumm ottegnùu de l’incroseggiadura de on citrange e ‘n kumquat, sviluppàa del Dotór Walter Swingle a Eustis, in Florida, in del 1909. I Citrangequàt sànn de amàr, ma hinn consideràa commestìbil de ...

                                               

Citrus japonica

I kumquàt hinn on grupp de alber fruttifer piscinìtt che partegnen la famiglia di Rutacei. I vegniven in precedenza classificàa in del genér vegnùu stòrich di Fortunella, oppùr Citrus sensu lato. I frutt commestìbil gh’hànn ‘na forma e ‘n colór c ...

                                               

Citrus junos

El citrus junos a l’è on’agrumm e ‘na pianta de la famiglia di rutacei originaria de l’Asia orientàl. A se pensa che la sia originaria de la Cina centràl ‘me ìbrid del mandarìn con l’iciang papeda.

                                               

Clematis alpina

Lè na piànta rampegànta bèla gaiàrda uriginària de le Alpi e che scàmpa a temperadüre bàse nfìna a 20 gràdi sóta zéro. Per tignìs sö, lè bùna tacàs en pó a töt chèl che la tróa: trónch de le ótre piànte, préde, möscc, ecc. I fiùr de chèsta piànta ...

                                               

Clematis vitalba

La Clematis vitalba lè na piànta che la gha portamènt de boscàl rampegànt de la famìa de le Ranunculaceae. N Itàlia se la càta n töt el teretóre nfìna a 1.300 méter s.l.m. endèi teré mìa lauràcc, endèi bósch di latifòie, ma ach in di bósch de con ...

                                               

Conetìf

En botànica, se ghe dà nòm de conetìf la pursiù de fìbra stéril de la antéra sitüàda ntra le teche, e che i a té nséma perchè la fà còrp ünech. De sòlet lè n elemènt mìa tat svelöpàt, isé che le téche le sàpe bèle ispunìde; endèna quach angiospèr ...

                                               

Cornus

Cornus lè n zèner de piànte de la famìa botànica de le Cornaceae. El töl dét piànte e arbùsti che pèrt le fòie n invéren o àle ólte persistènte. Chèsto zèner lè furmàt de 30÷60 spéci e nfìna a nöf sotazèner a segónda de le diferènte nterpretasiù ...

                                               

Cornus mas

I fröcc, ciamàcc apò a lur cornài i è de le drùpe róse lónghe de 15 a 20 mm condèn giandì bel gròs. I è piötòst àspre ma i è bùne de maià, e ale ólte se pöl a troà n vèndida dele marmelàde. Per maià l fröt convé spetà che l cröde de per sò cönt e ...

                                               

Corylus avellana

Ol Corylus avellana, specie de la faméa di Betulaceae, lè ü boscàl ólt fina a 5/6 méter, che l vé da lEuròpa e da lAsia Minùr e l crès selvàdech da la pianüra fina ai 1.300 méter.

                                               

Coròla

La coròla lè na part del fiùr de le Angiospermae. Lè furmàda de lensèma dei pétali e la costetöés la série piö intèrna dei elemèncc del pereànse. Lè colocàda al intèrno del càles furmàt dei sépali e prìma de landrocèo furmàt dei stam e del ginecè ...

                                               

Cotinus coggygria

El Cotinus coggygria o apò Rhus cotinus, lè na piànta de la famìa de le Anacardiaceae uriginària de lEuròpa meridiunàl de lAsia enfìna a lHimalaya e la Cìna.

                                               

Cotyledon

Cotyledon lè l nòm de n zèner botànich che fà part de la famìa de le Crassulaceae. I è piànte de vària grandèsa che gha fòie suculènte e fiùr de culùr zàlt, aràncio o rós, che pindùla n quàze töte le spéci.

                                               

Cotyledon orbiculata

C. orbiculata lè na spéce che crès presapóch fìna al méter, méter e mès de altèsa., la gha le fòie carnùze, grìze/vérde che pöl rià a éser grànde nfìna a 13 ghèi de longhèsa e 7 de larghèsa. Le gha sùra na sórt de prüìna che ghe àidia a reflèter ...

                                               

Cotyledon tomentosa

Cotyledon tomentosa, lè na piànta suculènta che fà part de la famìa de le Crassulaceae. Lè na piànta uriginària de lAfrica, la gha le fòie de fùrma ovàda, bèle spèse e quarciàde zó de na pelüria spèsa. I è de culùr vért e endela part apicàla le g ...

                                               

Crocus albiflorus

El Crocus albiflorus Kit., 1814 lè na piànta erbàcea de la famìa delle Iridaceae, fàcil de troà ndèle zòne alpìne e tìpica per la sò fiuridüra la fì de lenvéren.

                                               

Crocus biflorus

El Crocus biflorus Miller lè na piànta erbàcea, perène, che la fa part de la famìa botànica de le Iridaceae. Lè tìpica la sò fiuridüra ntrà la fì de lenvéren e l prensépe de la primaéra.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →