ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 15



                                               

Rhamnaceae

Le Rhamnaceae, i è na famìa botànica de lùrden de le Rosales. Se tràta de àlber o arbùsti, àle ólte rampicànte per mès dei spì. Le fòie i è sèmpe, de spès altèrne, de rar opòste, condèle stìpole càduche che cröda o trasfurmàde n spì; i fiùr i è i ...

                                               

Rhodiola

Rhodiola lè n zèner de piànte de fiùr suculènte che fà part de la famìa botànica de le Crassulaceae. Lè mparentàt strèt col zèner Sedum, tat che divèrse spéci de Rhodiola le vé cunsideràde de divèrsi stüdiùs mìa come part del zèner Rhodiola ma co ...

                                               

Ribes uva-crispa

La grizzèlla a l’è on arbust de frutt che ‘l partén la famiglia di Grossulariacei e al géner ribes. I sò borlìtt hinn consideràd di frutt de bosch.

                                               

Rinoreocarpus

Rinoreocarpus lè n zèner monotìpich de piànte che fà part de la famìa botànica de le Violaceae. Lünica spéce acetàda per chèsto zèner lè Rinoreocarpus ulei Ducke, uriginària de lAmazonia.

                                               

Robinia pseudoacacia

I fröcc i gha la fúrma den cornazèl, prìma i è vércc e dòpo i diènta maròn, i è lónc piö o méno 10 cm. Quan che i è madür i sbàt a tùren i giandì.

                                               

Rubus fruticosus

El spin o la roveda a l’è na pianta arbustiva caducifoeuja de la famiglia di Rosacei originari a de lEurasia. I sò frutt hinn de sòlit ciamàa mor.

                                               

Ruscus aculeatus

El Ruscus aculeatus L. lè na piànta arbüstiva, sèmper vérda, che la fa pàrt de la famìa botànica de le Ruscaceae. I böcc zùegn che vé fò n primaéra i pöl véser catàcc per véser cönsömàcc compàgn de spàres.

                                               

Sarcococca

El Sarcococca l’è on gener de 11 speci de angiorspèrmi de la famiglia di Bruxacei, originari de l’èst e del sud-èst de l’Asia de l’Himalaya. I cressen adasi, e hinn di arbùst semperverd, monòich de 1-2 meter de altèzza. I sò foeuj, hinn 3-12 cm l ...

                                               

Sarcococca confusa

La Sarcococca confusa, a l’è ona specie de pianta angiospèrma de la famiglia di bruxacei, e l’è probabil che la sia originaria de la Cina occidentàl. A l’è on arbùst semperverd alt fin a 2 meter e largh fin a vun, con di foeuj verd sberlusént ovà ...

                                               

Sarcococca hookeriana

La Sarcococca hookeriana, a l’è ona specie de angiospèrma de la famiglia di Buxaceae, originaria de la Cina, lAfghanistan, lIndia nòrd orientàl, el Bhutan e l Nepal. A l’è on arbùst o na pianta tappezzanta che ‘l cress adasi infra 30 e 70 cm de a ...

                                               

Saxifraga

El zèner Saxifraga el töl dét 440 spéci de piànte perèni, anöàle e piö de rar bianöàle. Se le tróa sura de töt endèle regiù temperàde de latitüden àlta o ndèle zòne alpìne. El portamènt el pöl vària fés de na spéce con lótra, de sòlet el fiùr el ...

                                               

Saxifraga aizoides

Saxifraga aizoides lè na piànta de la famìa de le Saxifragaceae. La crès en pòscc frècc e piötòst ömecc en Europa, America del Nòrt.

                                               

Saxifraga arachnoidea

Saxifraga arachnoidea lè na piànta de dimensiù picinìne de la famìa de le Saxifragaceae. Lè endémica dei mucc de le prealpi bresàne e del trentì meriudiunàl.

                                               

Saxifraga caesia

Fùrma Biològica: Ch pulv - Camèfite pülvinàde. Piànte che gha böcc che pàsa lenvéren postàde a mìa de piö de 20 ghèi del teré e che gha portamènt a cüsì. Lè na piànta erbàcea perène de dimensiù pesène 3÷10 ghèi che fùrma dei cüsinècc pülvì bèi sp ...

                                               

Saxifraga presolanensis

Fùrma Biològica: Ch pulv - Camèfite pülvinàde. Piànte che gha böcc che pàsa lenvéren postàde a mìa de piö de 20 ghèi del teré e che gha portamènt a cüsì. Lè na piànta erbàcea perène che fùrma dei cüsinècc mulzì, de fùrma emisférica e es ciùs a to ...

                                               

Saxifraga stellaris

Saxifraga stellaris lè na piànta erbàcea de la famìa botànica de le Saxifragaceae, uriginària de lEuropa centrala e setentriunala, ndóche se la tróa al stat spontàneo en zòne de mut del Regn Ünìt la Scandinàvia a le Alpi.

                                               

Saxifraga tombeanensis

Lè na piànta che crès en grant a belàze e che la fùrma dei cüsinècc emisférich bèi compàcc ciamàcc: pülvì, larch enfìna a 20 ghèi, furmàcc dei gambì lignùs e bèi ramificàcc, lónch de 5 a 10 ghèi. Ensìma ai gambì se fùrma dele rüzitìne de fòie che ...

                                               

Schlumbergera truncata

Schlumbergera truncata lè na spéce de piànte carnùze che fà part de la famìa botànica de le Cactaceae, Lè endemica del Brazìle che però la sè difundìda en töt el mónt come piànta ornamentàla cunusìda col nòm popolàr de natalina. Lè na piànta perè ...

                                               

Scilla bifolia

Scilla bifolia lè na piànta erbàcea de la famìa de le Asparagaceae uriginària de lEuròpa centro-meridiunàlae de lAsia ocidentàla. EndelItalia setentriunàla la crès dei 100 ai 2000 méter söl leèl del mar, en pòscc ömecc e schiàcc del sul.

                                               

Secale cereale

La Seghel inscì anca in Lumbard Oriental ma ancha sìghel ; nom scentifegh: Secale cereale, lè vün di cereaj pü pupular e lè chersüda suratüt in de la zona temperada, anca se però la rend ben anch in sit püssee fregg. In del vegg cuntinent lè desp ...

                                               

Sedum

Sedum lè n zèner de piànte suculènte de la famìa de le Crassulaceae che l töl dét ntra 500 e 600 spéci diferènte, distribüìde ndèle regiù temperàde e frède de töcc du i emisfér de la tèra. I è piànte che sè adatàt a rezìster en ambièncc sèch dàto ...

                                               

Sedum acre

Sedum acre lè na piànta perène suculènta de dimensiù pesène che fà part de la famìa botànica de le Crassulaceae. Lè uriginària de lEuropa ndoche la crès dré ai mür vècc e n ambièncc pridùs.

                                               

Sedum album

Piàna suculènta, perène che pöl rià a 30 ghèi de altèsa del teré. La fà sö n tapé spès con töcc i böcc che le trà fò le raìs che se spant dré al pél del teré. Quach gamp i se résa sö e i stà mpé dricc, sèrte óter i rèsta postàcc al teré e i è sté ...

                                               

Sedum dasyphyllum

Piàna perène co fòie de 3÷5 mm, de culùr che tìra al gris quàze celèst, a fùrma de öf o adiritüra quàze srotondàde, perlo piö opòste, con pelüria fina fina, de spés en brizinì tacoléte. Fiùr de 5÷6 mm, coi pétali de culùr biànch, o condena rìga r ...

                                               

Sedum glaucophyllum

Sedum glaucophyllum lè na spéce de piànta suculènta de dimensiù pesène che fà part de la famìa botànica de le Crassulaceae. Lè uriginària dei mucc Apalàchi endèi Stati Ünìcc orientài, de la Virgìnia Ucidentàla, del Maryland, Virginia e Carolina d ...

                                               

Sedum montanum

Sedum montanum lè na piànta perène suculènta de dimensiù pesène che fà part de la famìa botànica de le Crassulaceae. Lè uriginària de lEuropa meridiunàla ndoche la crès n ambièncc pridùs de culìna e montagna. Lè na piànta che se adàta bé la söta ...

                                               

Sempervivum

Sempervivum, lè l nòm de n zèner de piànte perèni e suculènte de la famìa de le Crassulaceae. I è piànte uriginàre de la zòna ntra Maròco, penìzola Ibérica, le Àlpi, i Carpàsi. i Balcàni, nfìna la Türchìa e a lIran. I è bùne de nmagazinà làiva nd ...

                                               

Sempervivum arachnoideum

Sempervivum arachnoideum lè na piànta erbàcea, perène, sempervérda e suculènta de la famìa de le Crassulaceae. El sò areàl de difuziù lè lEuròpa sudocidentàl. El nòm specìfech el fà riferimènt ai péi lónch che l gha sö le fòie che i fà pensà na t ...

                                               

Sempervivum montanum

Sempervivum montanum lè na piànta erbàcea suculènta de la famìa de le Crassulaceae. Lè na piànta perène, erbàcea, cespitùza che trà fò dei stulù che fùrma de le rözète fiöle. Le fòie i è ovài o elìtiche, pelùze, vérde, reünìde n rözète de 20-40 m ...

                                               

Sempervivum tectorum

Sempervivum tectorum en bresà: Uricìne lè na piànta erbàcea, perène, sempervérda e suculènta de la famìa de le Crassulaceae. Lè difundìda en töta lEuròpa meridiunàla. Chèsta piànta lè stàda discriìda la prìma ólta ndèl 1753 del Linèo. Fùrma Biolo ...

                                               

Senavra (pianta)

G’è diverse piante de senavra, qe le fa tœte part de la fameia de le" brassicaceae”. In certe province, per esempe a Bergem e a Bressa, se ciama anca" senaver”. Brassica nigra, l’è la senavra nigra, la prima qe l’è stada coltivada come spezie. I ...

                                               

Sfronzon

El tèrmen botanich sfronzón lè per dì on ram dona pianta che l se sviluppa direttamént del tronch o di pee de l’alber e di vòlt anca direttamént de la radìs. I sfronzón pòden ancasì formàss in corrispondenza di cicatrìs d’on ramm tajàa e vegnen d ...

                                               

Silene

Silene lè l nòm de n zèner de piànte de la famìa de le Caryophyllaceae. I è piànte mparentàde con chèle del zèner Lychnis. Ind el teritòre bressà, li sò fòe i è cognosside come verzulí e i è doperade de manjà come contorno.

                                               

Silene acaulis

La fùrma biològica lè: Ch pulv - Camèfite pülvinàde. Piànte con coi böcc che düra divèrsi agn colocàcc a mìa de piö de 20 ghèi del teré e portamènt a cusì. La Silene acaulis lè na piànta erbàcea, che fùrma dei cusì bas, piacc o emisférich, che gh ...

                                               

Silene elisabethae

La Silene elisabethae lè na piànta de la famìa de le Caryophyllaceae, endémica de la Lombardìa e del Trentì, del Lach de Garda nfìna al Lach de Cóm. Se l tróa sö la Tombèa e ndèla zòna del Dos Alt per el bresà, sol Mut Aréra e söi mucc de Vedesét ...

                                               

Silene vulgaris

La Silene vulgaris en bresà: virzulì lè na piànta de la famìa botànica de le Caryophyllaceae, che pò lè la famìa dei garòfoi. Lè na piànta apresàda ndèla cuzìna tradisiunàla: se càta le prìme fòie piö tènere, prim che la piànta la fàghe l galèl, ...

                                               

Sistema de Cronquist

El Sistéma de Cronquist lè na schematizasiù adotàda per la clasificasiù scentìfica de le Angiospermae. Chèsto sistéma lè stat svelöpàt de Arthur Cronquist endèi sò tèscc: An Integrated System of Classification of Flowering Plants e The Evolution ...

                                               

Solanum tuberosum

Ul Pòm da tèra al è na pianta anüala perèna, dolza e tüberusa da la fameja di Solanaceae. In la region di And, al ghè di olt spess cultivad da pomm da tèra. Ul pomm da tèra al è la quarta pianta cumestìbila, da drée al ris, furment e mais.

                                               

Soldanella alpina

Lè na piànta de 30 ghèi de altèsa, co fòie dispunìde endèna rüzitìna bazàl, col gambì lónch de 1 a 6 ghèi co pilizì glandulàr cürcc cürcc, che va vià prèst e che düra mìa nfìna la madürasiù de la piànta. La làmina de la fòia lè spèsa, a fùrma de ...

                                               

Sorbus aucuparia

El Sorbus aucuparia, lè na piànta de la famìa de le Rosaceae uriginària de la lEuròpa. A nòrt el rìa nfìna a Caponòrt en Norvégia. Lè giü dei póch àlber autòctoni de lIslànda.

                                               

Sporofitt

El sporofìtt, in del ciclo de vita con alternanza de generazion, l’è la forma diplòida pluricellulàr, che la deriva de l’unión de du gameta. Adrée al procèss de la meiosi el sporpofìtt el prodùss di spòr aplòid che menen poeu la formazión del gam ...

                                               

Stam

En botànica el stam lè lórghen de reprudusiù mas cc endèi fiùr de le piànte che fà part de le Angiospermae. Lè furmàt de n filamènt de n antéra, colocàda ensìma al filamènt, endóche ghè le lòze che fà sö l pòlen. Lensèma dei stam de n fiùr lè cia ...

                                               

Stellaria holostea

Lè na piànta perène che pöl rià na altèsa de 60 ghèi, col gamp fì e dèbol, de sesiù tetrangolàr. Le fòie le pöl nà dei 3 ai 8 ghèi, i è de fùrma lanceolàda, le fenés a pùta le gha mìa de gambì. La dispizisiù de le fòie ré al gamp lè opòsta. I fiù ...

                                               

Stellaria media

El fröt lè na càpsula a fùrma de öf ovàda o de pér pirifùrma deiscènta quan che lè madüra per 6 décc lónch en tèrs de la longhèsa de la càpsula che nvéce la pöl véser lónga 1.5 – 2 ólte l càles che lè persistènt. Déter ghè divèrsi granì de somésa ...

                                               

Stypandra

Stypandra R.Br. lè n zèner de piànte perèni, rizomatùze, che fà part de la famìa botànica de le Xanthorrhoeaceae. Le spéci de chèsto zèner i è uriginàrie de lAustralia de la Nöa Caledonia.

                                               

Stìgma

En botànica se ghe dà nòm de stìgma la part del ginecèo endóche se pòsta el pòlen al momènt de lempulenasiù. Lè na regiù piö o méno grànda de la superfìce dei carpèi i elemèncc feminìi del fiùr, de spès colocàde a lestremità de na part fìna e lón ...

                                               

Subarbusto

En subarbusto lè n boscài pesèn. Endèla terminulugìa botànica se l defenés come na piànta de dimensiù piötòst pesène e co la part de piànta che pàsa la stagiù piö frèda de cunsistènsa lignùza o semi-lignùza, el rèst de la piànta el pöl vìga cusis ...

                                               

Sutera (zener)

El zèner Sutera lè stat discriìt per la prìma ólta endèl 1807 del botànich todèsch Albrecht Wilhelm Roth e püblicàt en Botanische Bemerkungen und Berichtigungen. En prensépe chèsto zèner el tülìa dét presapóch 130 spéci. Stüde piö recèncc però i ...

                                               

Sépal

En botànica, el tèrmine sepalo lìndica na fòia mudificàda che fà part del càles. I sépali i fùrma l càles, giü dei vertezèi stérii del fiùr e i gha na funsiù de protesiù. Ensèma ai pétali i fùrma el peregóne, e n divèrse famìe botàniche i è mudif ...

                                               

Tabernaemontana corymbosa

Tabernaemontana corymbosa lè na spéce de piànte che fà part le la famìa botànica d ele Apocynaceae. Se la càta ndèl Brunei, en Cina, n Indonesia, ndèl Laos, en Malesia, en Birmania, a Singapur, en Tailandia e ndèl Vietnam.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →