ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 41



                                               

Gilbert Thomas Burnett

Gilbert Thomas Burnett lè stat en botànich e zoòlogo britànich. Burnett lè stat el prim profesùr de botànica del Kings College de Londra, del 1831 al 1835. La sò òpera Illustrations of Useful Plants employed in the Arts and Medicine, lè stàda püb ...

                                               

August Heinrich Rudolf Grisebach

A. R. Grisebach el gha stüdiàt Midizìna e Botànica a Göttingen a Berlìno del 1832 al 1836, an endel qual el gha risiìt el sò duturàt. Lè profesùr asociàt a Göttingen endèl 1841 e profesùr titolàr endèl 1847. El gha fat dei viàs endèla regiù de le ...

                                               

William Hudson

William Hudson ; 1730– 23 de magio del 1793), lè stat en botànich inglés. El gha ambiàt a laurà endèn negòse de n farmacìsta farmacéutico de Lóndra prìma de deentà bibliotecàre del British Museum 1757. A 31 agn el deènta mèmber de la Royal Societ ...

                                               

Antoine Laurent de Jussieu

Antoine Laurent de Jussieu nasìt a Lióne Frància ai 12 de Bril del 1748 – mórt a Parigi Frància ai 17 de Setèmber del 1836), dutùr e botànic fransés.

                                               

Pál Kitaibel

Pál Kitaibel lè stat en botànich e chìmich Ungherés, nasìt endèl 1757 a Mattersburg cità sö la frontiéra ungheréza cunusìda apò a col nòm de Nagymarton e mórt endèl 1817 a Budapest. El gha stüdiàt la chìmica e la botànica a lÜniversità de Buda. Q ...

                                               

Christian Friedrich Lessing

Christian Friedrich Lessing lè stat en botànich todèsch. Lìa fredèl del pitùr Karl Friedrich Lessing 1808-1880 e niùt del poéta Gotthold Ephraim Lessing 1729-1781, Christian Friedrich Lessing lè stat n lüminàre endèl camp de la botànica, sura de ...

                                               

John Lindley

Lindley lè nasìt a Catton, arènt a Norwich, n Inghiltèra, endóche sò pàder, George Lindley, autùr de A Guide to the Orchard and Kitchen Garden, el ghìa n vivàio. El gha cuminciàt a stüdià la Norwich Grammar School. La sò prìma püblicasiù, ndèl 18 ...

                                               

Carl von Linné

Carl Nilsson Linnaeus dientàt Carl von Linné dòpo che l gha ciapàt el tìtol de nòbil, e cunusìt per lo piö apéna come Linneo ; nasìt a Råshult ai 23 de màgio del 1707 e mórt a Uppsala ai 10 de zenér del 1778 lè stat en biòlogo e scritur svedés, c ...

                                               

Friedrich Kasimir Medikus

Friedrich Kasimir Medikus lè stat en botànich, dutùr e natüralìsta todèsch. Lè stat cunsigliér de regènsa n Baviera, diretùr de lUniversità de Heidelberg, e l gha dirigìt el giardì botànich de Schwetzingen, e del 1766 nfìna a che l mör de chèl de ...

                                               

Philip Miller

Philip Miller lè stat en botànic de urìgin scoséza, nasìt endèl 1691 e mórt ai 18 de Dezèmber del 1771 a Chelsea. Lè stat numinàt càpo-guardiniér del giardì botànic de Chelsea Physic Garden del 1721 enfìna a che lè mórt. Endèl 1722, el gha ciapàt ...

                                               

Giuseppe Moretti

Moretti l’è stat en botànich che g’ha stüdiàt e clasificàt le piànte de la penìzola itàlica, e che g’ha ìt ‘na corespondènsa coi scensiàcc del sò tép, come col Willian Henry Fox Talbot, de la Società lineàna de Lóndra. Endèna lètera del 16 de dez ...

                                               

Christian Gottfried Daniel Nees von Esenbeck

Christian Gottfried Daniel Nees von Esenbeck lè stat en botànich e n zoòlogo Todèsch, nasìt ai 14 de febrér del 1776 à Erbach, en paizì del Odenwaldkreis endèl sud de la pruvìncia del Hesse e mórt ai 16 de mars del 1858 à Breslàvia al dé dencö Wr ...

                                               

Theodor Friedrich Ludwig Nees von Esenbeck

Theodor Friedrich Ludwig Nees von Esenbeck lè stat en botànich e farmacòlogo todèsch, nasìt ai 26 de löi del 1787 à Erbach e mórt ai 12 de dezèmber del 1837 a Hyères. El gha nsegnàt a Bonn e lè cunusìt come autùr de: Handbuch der medicinisch-phar ...

                                               

John Ray

John Ray - 17 de zenér del 1705 Black Notley) lè sta en natüralìsta inglés, cunsideràt giöna de le figüre piö mportànte d ela stória natüral britànica. Enfìna al 1670, el se firmàa come John Wray ma dòpo l gha ambiàt a doprà "Ray" perchè l ghìa s ...

                                               

Leopold Trattinnick

Leopold Trattinnick lè stat en botànich e micòlogo Austrìaco. Lè stat el prim cüradùr de "Gabinet botànich de la Córt", fondàt de Fransèsch I, Emperadùr de Austria.

                                               

Antonio Turra

Antonio Turra lè stàt en dutùr e botànich ai tép de la Repüblica de Venésia. Lè stat segretàre de l’Académia de lAgricultüra e member de divèrse académie italiàne e forestére. Lè nasìt a Vicènsa ai 25 de màgio del 1736, fiöl de Giovan Battista e ...

                                               

Domenico Agostino Vandelli

Domenico Agostino Vandelli lè stat en scensiàt, natüralìsta e botànich italià. El Vandelli el sè furmàt a lUniversità dei Stüde de Pàdova endóche loté la docènsa. El ciàpa l duturàt en midizìna condèna tézi ntitulàda: Dissertationes tres: de Apon ...

                                               

Robert Whittaker

Robert Harding Whittaker lè stat n ecòlogo vegetàl, algòlogo e botànich americà, atìf ntra l 1950 e l 1980. Nasìt a Wichita, stat del Kansas, el sè laureàt a luniversità de Topeka e dòpo ìga fat el militàr, el gha utignìt el duturàt a luniversità ...

                                               

Carl Ludwig Willdenow

Carl Ludwig Willdenow lè stat en botànic e farmacìsta todèsc. Dòpo de n aprendistàt de farmacìsta, el gha stüdiàt midizìna e botànica a luniversità de Halle e l gha utignìt endèl 1789 el tìtol de dutùr. El gha lauràt come farmacìsta a Berlino. En ...

                                               

Giovanni Zantedeschi

Giovanni Zantedeschi, 3 de màgio del 1773; Böegn, 16 de màgio del 1846) lè stat en dutùr e n botànich italià. El gha stüdiàt a Verùna e piö tàrde a Pàdova, endóche l sè laureàt con màsim unùr en Midizìna e n Chirugìa. El gha finìt el sò tirocìnio ...

                                               

Aizoaceae

I è piànte erbàcee o boscài pesègn, con fòie ntréghe e opòste, de spès carnùze. La piö part dei mèmber de le Aizoaceae i è xeròfit, cioè, piànte che sè adatàt a soportà dei perìocc bèi lónch de söta, difàti i è prezènte con divèrsi zèner e spéci ...

                                               

Amaranthaceae

Le Amaranthaceae i è na famìa botànica che aparté al ùrden de le Caryophyllales. Lè furmàt de presapóch 160 zèner e 2.400 spéci. Le piö tàte de chèste i è èrbe o subarbùsti. I mèmber de chèsta famìa i è distribüìcc endèle regiù tropicài e subtrop ...

                                               

Apocynaceae

Le Apocynaceae i è na famìa botànica che töl dét àlber, boscài, piànte erbùze e lianùze. La magiurànsa dele piànte de chèsta famìa i è uriginàrie de la fàsa tropicàla e subtropicàla e divèrse spéci i è piànte de grànde dimensiù che crès endèle fo ...

                                               

Aquifoliaceae

Le aquifoliaceae i è na famìa botònica peséna, che gha dét apéna du zèner de piànte o boscài che gha fòie che düra divèrsi agn o che cröda n invéren, de sòlit dioic. El zèner piö cunusìt e nömerùs lè l Ilex, che l cönta piö o méno 600 spéci. Le s ...

                                               

Asteraceae

I Asteraceae i è öna famèa botàneca di Angiospèrme, che le fa che chèsta famèa la sàpes chèla ntra le Angiospèrme co la piö grànda richèsa e diversità biològica. La famìa la gha la caraterìstica che i fiùr i regröpàcc endèna nfiurescènsa compòsta ...

                                               

Balsaminaceae

Le Balsaminaceae i è na famìa de piànte erbàcee che fà part del ùrden de le Ericales. Le spéci che fà part de chèsta famìa i è distribüìde en Euròpa, Azia, Africa e Amèrica Setentriunàla.

                                               

Betulaceae

Le Betulaceae Gray, 1821 i è na famìa de piànte a portamènt de àlber e boscài che se tróa facilmènt en Euròpa, n Asia, en Nordafrica e ndèle do Amèriche endèle zòne temperàde e frède. La famìa la ciàpa l nòm del zèner Betula del qual la fa pàrt l ...

                                               

Bromeliaceae

Le Bromeliaceae i è na famìa botànica de piànte monocotilédone che töl dét spéci arbustìve o erbàcee perèni, terèstri o epìfite, uriginàrie de le regiù tropicài e temperàde de lAmèrica. Le fòie i è de sòlet reünìde en rözète, i fiùr le bràtee i è ...

                                               

Chenopodioideae

Le Chenopodioideae i è na sotafamìa de le Amaranthaceae, cunsideràda nfìna a mìa tacc agn fà come na famìa e reclasificàda che lè mìa tat come rezültàt de stüde genétich, che i gha dimustràt che lè monofilética co le ótre sotafamìe de le Amaranth ...

                                               

Cornaceae

Le Cornaceae Dumort. i è na famìa de piànte angiospèrme dicotilédone. I è suratöt àlber o boscài de le regiù temperàde e subtropicài. Endèle zòne tropicài le colonìza le àree de mut.

                                               

Crassulaceae

Le Crassulaceae i è na famìa de piànte che töl dét presapóch 1.400 spéci repartìde n 33 zèner. I è piànte che ghè bùne de magazinà làiva ndèle sò fòie suculènte. Se le tróa n pó n töt el mónt ma suratöt endèl emisfér boreal e ndèAfrica del Sud, e ...

                                               

Ericaceae

Zenobia. Arctostaphylos Comarostaphylis Agarista Didonica Lateropora Ceratostema Killipiella Xylococcus Cavendishia Cassiope Calluna Syndsmanthus Gaultheria Therorhodion Psammisia Demosthenesia Plutarchia Platycalyx Bejaria Ledum Eremia Disterigm ...

                                               

Fabaceae

Le Fabaceae o Leguminùze i è na famìa de piànte dicotilédone de lùrden de le Fabales. De chèsta famìa le fa part, tra le ótre, i fazöi, el roaiòt, le fàe, le galète, la sòia Merr), ma apò a piànte come l rübì, le mimùze.

                                               

Fagaceae

Le Fagaceae Dumort., 1829 i è na famìa de piànte a portamènt de àlber e boscài che se tróa facilmènt en Euròpa, n Asia, e ndèla zòna mediterànea de lAfrica e ndèle do Amèriche; la mànca del töt envéce n Sibéria e ndel rèst de lAfrica. La famìa la ...

                                               

Iridaceae

Le Iridaceae i è na famìa botànica de lùrden de le Liliales segónt la clasificasiù del Cronquist, o de le Asparagales segónt la clasificasiù filogenética. La töl dét presapóch 1800 spéci e 92 zèner, uriginàre per lo piö de le regiù tropicài, del ...

                                               

Juglandaceae

Le Juglandaceae DC. ex Perleb i è na famìa de piànte a portamènt de àlber o de boscài grant, co le fòie che cröda n envéren, uriginàre de le zòne temperàde e tropicài de lemisféro nòrt. Lè la famìa botànica ndóche ghè dét apò la nus.

                                               

Lamiaceae

Le Lamiaceae, i è na famìa botànica che la reönés 200 e pàsa zèner e presapóch 3.500 spéci. La fà part de lùrden de le Lamiales. Per tradisiù, chèsta famìa lìa cunusìda col nom de Labiatae, ma en oservànsa de le racomandasiù del Còdes de Nomencla ...

                                               

Oxalidaceae

Oxalidaceae lè l nòm de na famìa de piànte angiospèrme. La töl dét piànte erbàcee rizomatùze o tuberùze, boscài e àlber pesègn, difundìcc endèle regiù temperàde e tropicài. N Itàlia, le spéci de chèsta famìa che crès endèla flòra spontònea le fà ...

                                               

Polygalaceae

Le Polygalaceae i è na famìa botànica de piànte anöàle o perèni distribüìde n töte le regiù temperàde, tropicài o subtropicài, föra che n Polinesia e n Nöa Zelànda.

                                               

Primulaceae

Primulaceae lè na famìa botànica che la töl dét piànte erbàcee, de sòlet perèni ma ndena quach càzi apò a anöàle. En tàte spéci le fòie i è reünìde en rözète bazài. I fiùr i è regolàr, de sòlet sich pétali e sich sépali. Ghè tat spéci coi fiùr sù ...

                                               

Ranunculaceae

Le Ranunculaceae i è na famìa botànica che la töl dét piànte de portamènt vàrio: de sòlet i è erbàcee, méno de spès lianùze o arbustìve. Le piànte de chèsta famìa le crès endèle regiù temperàde e frède de lemisfér stetntriunàl: en sèrte regiù tem ...

                                               

Rosaceae

Le Rosaceae Juss., 1789 lè giöna de le famìe botàniche piö mportànte per la gricültüra. Ghè dét de piö de 2000 spéci de èrbe, boscài e piànte, tàcc de chèsti i è de mportànsa pimària endeleconomìa de lòm. Tra le ótre se pöl lüminà la röza stèsa, ...

                                               

Ruscaceae

Le Ruscaceae i è na famìa de piànte monocotilédone che, isé come che lè definìda al dé dencö en sèns piö larc che nó ndèla definisiù tradisiunàl, lè distribüìda ndèle regiù temperàde e tropicài. I è erbàcee o arborescènte, a le ólte le gha na cré ...

                                               

Salicaceae

Salicaceae i è na famìa biològica de piànte che fà part de lùrden de le Malpighiales. En chèsta famìa ghè dét spéci arbutìve diòiche a fòie che cröda endèla bröta stagiù. Le fòie de chèste spéci i è alternàde, sèmpie e co le stìpole. I fiùr, mìa ...

                                               

Saxifragaceae

Saxifragaceae lè na famìa de piànte che fa part de lùrden de le Saxifragales. Chèsta famìa la töl dét 460 spéci cunusìde repartìde n 36 zèner, dùdes de chèsti se i tróa pò a n Euròpa. I fiùr de le piànte che fà part de chèsta famìa i è ermafrudìc ...

                                               

Solanaceae

Le Solanaceae i è na famìa botànica de piànte erbàcee o lignùze co le fòie alternàde, sèmpe e sènsa stìpole, che fa part de lùrden de le Solanales, de la clas de le Magnoliopsida. Endèl ensèma de le Solanaceae ghè dét en sentenér de zèner e 2700 ...

                                               

Thymelaeaceae

Thymelaeaceae lè l nòm de na famìa botànica cosmopolita de lùrden de le Malvales. La töl dét 50 zèner e 898 spéci. De chèsta famìa fà part perlopiö piànte a portamènt de àlber o arbùsto, ma hè pò na quach piànta rampicànt e erbàcea. El ciclo biol ...

                                               

Ulmaceae

La famìa de la Ulmaceae lè na famìa de piànte che se càta suratöt endèle zòne temperàde de lemisfér boreàl. Pupulasiù izolàde le se tróa apò a n Amèrica centràl, Amèrica del Sud, Nordàfrica e Indonésia, Envéce lè mìa reprezentàda en Australàsia.

                                               

Violaceae

Le Violaceae i è na famìa de piànte angiospèrme dicotilédone de lùrden de le Malpighiales. El töl dét piànte erbàcee, arbustìve, àlber e sura de töt lianùze.

                                               

Xanthorrhoeaceae

Le Xanthorrhoeaceae i è na famìa de piànte Angiospermae monocotilédone che fà part de lùrden de le Asparagales. Chèsta famìa lè stàda recunusìda de na gran part dei tasònom ma la sò circuscrisiù lè cambiàda endèl córs del tép. A pàrter del 2009, ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →