ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 42



                                               

Corylus maxima

Ol Corylus maxima, specie de la famèa di Betulaceae, lè ü boscàl ólt fina a 5 méter, che l vé da lEuròpa balcànega e lè cultiàt per i sò fröcc e per ornamènt.

                                               

Ris

El ris lè giü dei cereài piö mportàncc de lalimentasiù mondiàl e l pöl véser utignìt de dò entità botàniche diferènte: Oryza sativa, che la reprezènta lurìgin de la part piö grànda del rìs cultiàt endèl mónt, Oryza glaberrima, cultiàt suratöt en ...

                                               

Legn

El legn lè la sustanza che la furma i piant. Lè druvaa per fà sü diversi rob, cume custrüzion edil o mobil, ma anca per fà art. Lè druvaa anca per pizzà l fögh in manera da scaldàss. El palper lè tiraa fö dal legn, per via dun prucedimen chimich. ...

                                               

Amènt

En Botànica, l ament lè na nfiurescènsa cilìndrica e strèta, furmàda de fiurilì che gha mìa pétali o, semài che i ghe i ha, i è pesègn de póch cönt, de spès anemòfii ma ale ólte i è empolenàcc pò a per mès de insècc. Lè furmàt de sòlet de fiùr un ...

                                               

Capulì

En botànica, el capulì lè na sórt de nfiurecènsa deèrta endóche l pedùncol el se slarga fò a lestremità e l vé a furmà n disch piötòst gròs, ciamàt resetàcol cümü o clinànt. Chèsto resetàcol cümü lè curunàt de na séri de bràtee. Ensìma a chèsto r ...

                                               

Ciàse

El ciàse lè na paròla dopràde n botànica per indicà na nfiurescènsa che lè tìpica de le piànte del zèner Euphorbia. El ciàse lè cunfurmàt endèna maniéra tal de nsömeà a n fiùr sul envéce lè na nfiurescènsa furmàda de: en sèrto nömer de netàre, en ...

                                               

Curìmp

En botànica, en curìmp lè na sórt de nfiurescènsa deèrta, a gratilìna, endóche las lè cürt e i gambì dei fiùr i è lónch e i vé fò en puzisiù scalàde dré a las che l pórta la nfiurescènsa. La longhèsa de ogna pedezèl lè tal che töcc i fiùr del cur ...

                                               

Gràta

Endèla terminulugìa botànica, la gràta lè na sórt de nfiurescènsa che la gha la caraterìstica de ìga n as che l crès indefinitamènt de le dò bànde nas dei böcc pedezelàcc che i se dèrf de menemà che las el se svelöpa. La fiuridüra se dis che lè n ...

                                               

Panòcia

En botànica, la panòcia o racémo cumpunìt lè na nfiurescènsa cumpunìda, furmàda de n as principàl del quàl se destàca dei ram compàgn che ndèla gràta ma che nvéce de ìga nsìma dei fiùr sèmpe i gha amò n ótra gràta. En sostànsa lè na gràta de gràte.

                                               

Spàdes

Endèla terminulugìa botànica, el spàdes lè na sórt de nfiurescènsa particolàr furmàda de na spìga con entùren na bràtea bèla grànda ciamàda spàta. Lè la nfiurescènda caraterìstica de la famìa de le Araceae de le Arecaceae. La pöl ensomeàsen a n f ...

                                               

Sìcon

Endèla terminulugìa botànica, el Sìcon - ciamàt apò sicóne - lè na sórt de nfiurescènsa cumpunìda, tìpica de la famìa de le Moraceae. La stèsa paròla se la dopèra per dàga nòm pò la nfrötescènsa che vé fò del svelöp de la stèsa nfiurescènsa. El s ...

                                               

Malpighiales

Malpighiales i è n leèl tasonòmich che gha ranch de ùrden che l töl dét piànte colocàde endèla sotaclàs de le Rosidae segont lorganìsmo de clasificasiù filogenética APG. La sistemàtica intèrna de chèsta categurìa la gha amò de éser determinàda. S ...

                                               

Poales

Poales lè l nòm den taxón de piànte colocàt edèla categoría taxonómica de ùrden, doperàt endèi sistémi de clasificasiù modèrni compàgn del APG II del 2003 endèi quài lè definìt en fùrma àmpia en confrónt ai sistémi de clasificasiù tradisiunài Seg ...

                                               

Rosales

Rosales lè l nòm de n taxon che l gha ràngo de ùrden segónt el sistéma de clasificasiù biològica del Cronquist. Lè giü dei ùrdegn piö mportàncc per la varietà e la diferènsa ntra le spéci che l reönés. la stèsa maniéra de divèrsi óter taxon lè sè ...

                                               

Saxifragales

Saxifragales lè n taxon dei Eudicotyledoneae che stà al leèl de ùrden. Endèl sistéma de clasificasiù biològica APG II, lùrden de le Saxifragales el töl dét le famìe botàniche elencàde ché sóta: Hamamelidaceae Haloragaceae Cercidiphyllaceae Alting ...

                                               

Acid

Acid cluridrigh H C l a q → H a q + + C l a q − {\displaystyle HCl_{aq}\rightarrow H_{aq}^{+}+Cl_{aq}^{-}} Acid acetigh C H 3 C O H a q → H a q + + C H 3 C O a q − {\displaystyle CH_{3}COOH_{aq}\rightarrow H_{aq}^{+}+CH_{3}COO_{aq}^{-}} Acid sulf ...

                                               

Bas

Per lArrhenius del 1887 a hinn bas i cumpost che liberen per dissuciaziun in de laqua jun OH -. A lincuntrari, un acid a lè el cumpost chel libera i H +. Burlen dent in quela definiziun chì tücc i cumpost che nurmalment ja ciamum bas per i prupie ...

                                               

Carbun

El Carbun anca Carbon o Carbù a lè un cumbüstibil fossil solid de culur negher o marun scür chel se tröva in di rocc sedimentari. Anca lül se pö cunsideraa una rocia sedimentara, e lantracite adiritüra una rocia metamorfiga perchè lha passaa unes ...

                                               

Calcar total

Cont el tèrmin calcàr totàl a se voeur indicà l’insèma di carbonàa e di bicarbonàa de calcio de magnesio in del soeul. A hinn esprèss ‘me percentuàl del carbonaa de calcio in sul terrén sècch analizzàa. In del soeul l’equilibri l’è governàa de l’ ...

                                               

Capacità de scambi catiònich

La capacità de scambi catiònich a l’è la quantità de cation che pòden vèss scambiàa, esprèssa in cmol/Kg de soeul succ, che on material, ciamàa scambiador, dotàa de proprietàa dE adsorbiment el pò trattegnì per scambi iònich. El scambi iònich a l ...

                                               

Lessiviazion

La lessiviazión l’è on tèrmin dopràa in chimica per definì el procèss che ‘l consist ind la separazion de vun o de divèrsi component solubil d’ona massa sòlida per mèzz don solvént. El ven despèss doperà in metallurgia, per esempi in di procèss d ...

                                               

Potenzial redox del terren

El potenziàl redox del terrén o potenziàl de òssido-riduzión a l’è el potenzial de riduzión del terrén consideràa ‘me sistèma chimico-fisich complèss indoet anti reazión de òssido-riduzión succeden. Quèll parametro chì, lè fortement correlàa la d ...

                                               

Reazion del terren

La reazion del terren a l’è ona proprietà chimica che la vene esprèssa per mèzz del pH, d’ona sospension del campion de terrén in acqua, misuràa cont el potenziometer.

                                               

Salinità del soeul

La salinità del soeul a l’è la quantità de sal che gh’è denter in del soeul; el procèss che ‘l mena a l’aument de la salinità l’è ciamàa salinizzazión. El sal l’è present naturalment in del soeul e in de l’acqua. On soeul el ven salìn per via di ...

                                               

Tessidura del terren

In agronomia e pedologia, la tessidura del terrén a l’è la proprietà fisica che le identifica segond la composizion percentuàl di partìcol sòlid divìs in class segond la soa grandèzza. Quèlla proprietà chì l’è importanta in del studi del soeul e ...

                                               

Brasca

La brasca o brasa lè quell che l resta del legn, del carbon o de alter materiai compost de carboni dopo che teet pizzaa on foeugh. La lusiss domà quand che la riva a ona temperadura bella volta, e hinn cald anca dopo che l foeugh lè staa smorzaa. ...

                                               

Foeugh arz

I foeugh arz hinn di fiamm piscininn, de norma de color bloeu, che solten foeura al nivell del terren in sit compagn de cimiteri, i palud e i stagn in di brugher. El moment pussee giust per doggiài a lè la fin de agost, vers sira. Sti fiammei der ...

                                               

Scender

La scender o scendra lè l residov soled de la combustion. A lè ona polver che la pò vèggh tutt i tonalità del gris, del fumm de ras fina gris ciar ciarent, squasi bianch. La composizion de la scender la varia cont el material brusaa in de la comb ...

                                               

Cumpost chimigh

Un cumpost chimigh a lè una sustanza fada de dü o püssee element. I ghhann una strutüra chimiga ünega e definida, i sò element a hinn in dun raport fiss de cumpusiziun me laqua che lè fada de dü atum didrogen e vün dussigen e hinn ligaa intra de ...

                                               

Cocaina

La cocaina benzoilmetilecgonina lè un stupefacent chagiss sul sistema nervüss. Lé un alcaloid cal sutén dai foij da la coca Erythroxylum coca, na pianta uriginaria dal Süd America, principalment dal Perù, da la Colombia e da la Bulivia, o per sin ...

                                               

Afnio

L àfnio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Hf. El gha nömer atòmich 72, che völ dì che l nùcleo de n àtom de àfnio el gha 72 prutù. El sò nòm el lha ciapàt de la paròla latina Hafnia, che lìa l nòm antich ...

                                               

Antimonio

L antimonio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Sb (che l vé de la paròla latìna "stibium" che völ dì caécc. El gha nömer atòmich 51, che völ dì che l nùcleo de n àtom de fòsforo el gha 51 prutù. Lè n semi- ...

                                               

Arzent

L arzènt lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ag. El gha nömer atòmich 47, che völ dì che l nùcleo de n àtom de arzènt el gha 47 prutù. Se l tróa en natüra sota fùrma de du izòtopi stàbii: 107 Ag e 109 Ag, d ...

                                               

Azoto

L Azòto lè l elemènt chimich nömer 7 e ol sò simbul lè N che l starès per Nitrogenum, che lè l sò nòm en latì e che a sò ólta el vé del Grech nitron + -gen. En cundisiù de presiù e temperadüra stàndard el se tróa en fùrma molecolàra furmàda de du ...

                                               

Bario

El bàrio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ba. El gha nömer atòmich 56, che völ dì che l nùcleo de n àtom de bàrio el gha 56 prutù. El sò nòm el lha ciapàt de la paròla gréca "βαρύς" che völ dì gréf. En n ...

                                               

Berilio

El berilio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Be. El gha nömer atòmich 4, che völ dì che l nùcleo de n àtom de berilio el gha quàter prutù. Lè un n metàl alcalì terùs de culùr gris compàgn de laciàio, lezé ...

                                               

Boro

El boro lè n elemènt chìmich de la tàola peròdica dei elemèncc che gha come sìmbol per indicàl la lètera B e nömer atòmich 5. Lè en semi-metàl trivalènt, se l tróa n abondànsa endela boràs. Ghè du alòtrop del boro; il boro amorf, che l se prezènt ...

                                               

Brom

El bróm lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Br. El gha nömer atòmich 35, che völ dì che l nùcleo de n àtom de bróm el gha 35 prutù. El fà part de la categurìa dei alògen. A temperadüra e presiù stàndard el ...

                                               

Cadmio

El cadmio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Cd. El gha nömer atòmich 48, che völ dì che l nùcleo de n àtom de cadmio el gha 48 prutù. Lè mulzì de aspèt metàlich, biànch arzentàt con quach riflès che tìra ...

                                               

Calcio (element chimich)

El càlcio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ca. El gha nömer atòmich 20, che völ dì che l nùcleo de n àtom de càlcio el gha vint prutù. Lè un n metàl alcalì terùs, mulzì, de culùr gris, dopràt come agènt ...

                                               

Carboni

Ul carbòni a lè un elemeent chímich de nümer atòmich 6, de sòlit tetravaleent, minga metàlich e sòlit a temperadüra ambieent. A lè lelemeent de baas de la vida in sü la Tèra, inscí cuma la cugnússum, vist ca tütt i mulécul impurtaant per i sistee ...

                                               

Cesio

El cézio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Cs. El gha nömer atòmich 55, che völ dì che l nùcleo de n àtom de cézio el gha 55 prutù. El sò nòm el lha ciapàt de la paròla latìna "Caesius", che völ dì "celès ...

                                               

Cloro

El clòro lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Cl. El gha nömer atòmich 17, che völ dì che l nùcleo de n àtom de clòro el gha didisèt prutù. El fà part de la categurìa dei alògen. A temperadüra e presiù stànd ...

                                               

Cobalto

El cobàlto lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Co. El gha nömer atòmich 27, che völ dì che l nùcleo de n àtom de cobàlto el gha 27 prutù. Lè n metal de tranzisiù de culùr gris ciàr che tìra apéna al celèst. ...

                                               

Cróm

El cróm lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Cr. El gha nömer atòmich 24, che völ dì che l nùcleo de n àtom de cróm el gha 24 prutù. Lè n metàl de tranzisiù de culùr gris löster arzentàt, che pöl ensomeàsen ...

                                               

Elio (element chimich)

L Élio lè n element chìmich che gha nömer atòmich 2 e sìmbol He. Lè l prim dei gas nòbii, cioè chèi elemèncc che gha i leèi energétich complécc, e chèsto l völ dì che lè mìa reatìf perchè el gha mìa eletrù de mèter en cundiviziù condei óter àtom. ...

                                               

Fosforo

El fòsforo lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol P. El gha nömer atòmich 15, che völ dì che l nùcleo de n àtom de fòsforo el gha quìndes prutù. El fà part de la categurìa dei mìa-metài e lè colocàt endèl grùp ...

                                               

Galio

El gàlio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ga. El gha nömer atòmich 31, che völ dì che l nùcleo de n àtom de gàlio el gha 31 prutù. El sò nòm el vé del latì "Gallia", cioè Francia ma per en zöch de paròle ...

                                               

Germànio

El germanio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ge. El gha nömer atòmich 32, che völ dì che l nùcleo de n àtom de germanio el gha 32 prutù. El sò nòm el vé del latì "Germania". El germanio lè n semi-metàl l ...

                                               

Idrògen

L idrògeno lè n element chìmich. Lè identificàt col sìmbol H e l gha nömer atòmich Z=1. Lè lelemeent piö lezér e piö bondànte de lüniverso, quaze töcc sota fùrma del sò izòtopo sènsa gne n neütrù. Cunsideràt come elemènt pùro, e mìa endena quach ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →