ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 5



                                               

Bestia

A hinn definii besti tücc i urganism eucariota, cun diferensiasiun celülara, eterutrof e che se möven almen per un stadi de la sua vita. El regn animal al ghha de pü o de men 1.5 miliun de speci vivent cugnusüü cha hinn faa sü in particular categ ...

                                               

Poaceae

Le Poaceae Barnhart ciamàde apò Gramineae i è ìna famìa botànica de piànte erbàcee, o de rar fés lignùze, che le aparté al ùrden de le Poales, Liliopsida. Con de piö de 670 zèner e quàze 10.000 spéci discriìde, le Poaceae i è la quàrta famìa con ...

                                               

Zuqer

El zuqer, o zœqer, lè el nom jenereg dei carboidrads solubii, cond savor dolç, qe i se dopera ind el mangiar. Gè tante tipolojie de zœqer, qe i ven tirads fœra de tante sortie diferente. Ai zœqer semplix se ge dix monosacarids, e intra de qests q ...

                                               

Botànica

La botànica lè la scènsa che la se dèdica al stüde dei vegetài del gréco antìc βοτάνηιϰή; feminìl de βοτάνηιϰόξ che völ dì "che l se referés a le èrbe". La botànica generàl la ciàpa dét la tasonomìa descrisiù dei caràter diagnòstic e diferensiài, ...

                                               

Òvulo (botànica)

En botànica, l òvulo lè lórghen dei vegetài che fà part de la superdiviziù de le Spermatophyta che costetöés la strütüra endóche nas e vé cuntignìt le cèlule de reprüdusiù feminìi. Lè furmàt de tré parcc: el tegüment o i tegümèncc che fùrma el st ...

                                               

Téca (botànica)

En botànica se ghe dà nòm de teca a ognöna de le dò parcc de le quàle de sòlet lè furmàda lantéra endèl fiùr de le Angiospermae. Normalmènt ògna téca la gha dét du sach pulìnich che i vé ciamàcc apò microsporàngi.

                                               

Filamènt (botànica)

En botànica, se ghe dà nòm de filamènt la part bazàl e stéril de n stam. De sòlet el gha fùrma filamentùza e l té sö la antéra. El càmbia fés de fùrma e dimensiù a segónda de la famìa: el pöl véser laminàr, compagne che n sèrte famìe primitìve, v ...

                                               

Ombrèla (botànica)

Endèla terminulugìa botànica, l ombrèla lè na sórt de nfiurescènsa recemùza endèla quàl töcc i fiùr i gha n pedùncol de longhèsa presapóch precìza. Lombrèla la pöl véser de du tìpi: compunìda quan che nvéce ensìma a ogna ràgio ghè n óter umbrilì ...

                                               

Ovàre (botànica)

En botànica l ovàre lè na part del ginecèo. Lè la regiù ndóche ghè dét i òvuli che vegnarà fecondàcc. Lovàre lè furmàt de giöna o piö fòie mudificàde che ciàpa nòm de carpèi e che reprezènta i macrosporòfili. Dét endèl ovàre chè giöna o piö cavit ...

                                               

Stil (botànica)

En botànica, el stil de n fiùr de le Angiospermae lè l prolongamènt del ovàre e nsìma al quàl ghè l stìgma. El stil el conté mìa òvuli che nvéce i è cuntignìcc apéna ndèla part del ginecèo ciamàda ovàre. El stil endèle angiospèrme el pöl véser pi ...

                                               

Augustin Pyrame de Candolle

Augustin Pyrame de Candolle Ginevra, 4 de Febrér del 1778 – 9 de Setèmber del 1841 lè stat en botànic e micòlogo svìser. Candolle lè nasìt a Ginevra de giöna de le famìe piö antìche de la Proènsa, che però ghìa tocàt scapà de la Frància, a le met ...

                                               

Chímica

La chímica a lè la scénza ca la stüdia la cumpusizziun e i reazziun de la matéria. A vardà chèla definizziun chí, al paar ca gè minga un cunfín bèll ciaar tra la chímica e la física; de sòlit sa cunsíderenn cumè chímich i fenòmen ca riguàrdenn i ...

                                               

Kripton

El kripton lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Kr. El gha nömer atòmich 36, che völ dì che l nùcleo de n àtom de kripton el gha 36 prutù. El fà part de la categurìa dei gas nobii che i è caraterizàcc de na ...

                                               

Francio

El fràncio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Fr. El gha nömer atòmich 87, che völ dì che l nùcleo de n àtom de fràncio el gha 87 prutù. El sò nòm lè stat catàt fò per vìa del fat che lè stat scuprìt de la ...

                                               

Marie Curie

Maria Salomea Skłodowska, cunusìda piö de spés col sò nòm de spuzàda Marie Curie, lè stàda na chìmica e fìzica polàca, natüralizàda franséza. Endèl 1903 la gha insìt el prémio Nobel per la fìzica e, ndel 1911, del prémio Nobel per la chìmica per ...

                                               

Radon

El radon lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Rn. El gha nömer atòmich 86, che völ dì che l nùcleo de n àtom de xenon el gha 86 prutù. El fà part de la categurìa dei gas nobii che i è caraterizàcc de na inèr ...

                                               

Osìgeno

L osìgeno lè n elemènt chìmich che en cundisiù de presiù e temperadüra standard el se prezènta al stat gasùs. El gha nömer atòmich 8 e l sò sìmbol lè O. Lè nserìt endèl grùpo nömer 16 de la tàola periòdica dei elemèncc. El se prezènta de sòlit en ...

                                               

Xenon

El xenon lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Xe. El gha nömer atòmich 54, che völ dì che l nùcleo de n àtom de xenon el gha 54 prutù. El fà part de la categurìa dei gas nobii che i è caraterizàcc de na inèr ...

                                               

Rubidio

El rubìdio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Rb. El gha nömer atòmich 37, che völ dì che l nùcleo de n àtom de rubìdio el gha 37 prutù. El sò nòm el vé de la paròla latìna "rubidus" che völ dì rós scür. L ...

                                               

Fisica

La física dal greech antích φυσικός phusikos, "natüraal" e φύσις phusis, "natüra") a lè la scénza ca la stüdia la natüra in del sò significaa püssee làrch, vist ca la vàrda ul cumpurtameent de la matéria, de lenergía e dii fòorz fundamentàj ca gu ...

                                               

Eculugia

L eculugia a lè una scénza ca la stüdia i relazziun ca ginn tra i urganism e ul sò munt inturn e tra i diferent urganism tra de lur; a lè una bròca de la biulugia. Ul cuncètt de bas dii stüdi eculògich al sa ciama ecusistéma, cal cumprent la cumü ...

                                               

Brèsa

Brèsa en Lombàrt Ucidentàl: Bressa o Brèscia ; en Cremunés: Brésa ; en Italià: Brescia ; Latì: Brixia ; en verunés: Bressia ; en todèsch stòrech: Wälsch-Brixen, lè na cità dèla Lombardia e la gha 196 480 abitàncc dàto del Dicember 2015. Lè l capo ...

                                               

Temperadura

La temperadura de un corp la pœl vesser definida come una misura del stat de ajitazion di entitaa molecolare dai quale lè costituid. In oltre parolle, la temperadura lè una proprietaa fisega intensiva, definibila cond una grandeza fisega scalara, ...

                                               

Densità

La densità, de símbul ρ lètera rho de lalfabeet greech, una quaj völta scrivüda d, a lè la relazziun ca gè tra la massa e ul vulüüm dun ròpp; la densità a lè uviameent diretameent prupurziunaal al valur de la massa, u prupurziunaal al cuntràri cu ...

                                               

Prutun

El prutun a lè una partisela süb-atomica, cunt una carica eletrica pusitiva de 1.602 10 -19 C, una massa de 1.672623×10 -27 kg a stem 1800 völt püssee de un eletrun, e un spin de 1/2. El prutun a lè classificaa in del grüp di bariuni, e lè cumpos ...

                                               

Max Planck

Max Karl Ernest Ludwig Planck lè stat en fìzich todèsch cunsideràt el fondadùr de la teoría quantìstica e insidùr del Prémio Nobel per la Fìzica ndèl 1918.

                                               

Matematega

La matematega a lè qella scenza qe la studia dei modei de strutura de corp astrata de le relazion qe i se stabeliss intra de lor. Istess qe la g’ha de plœ de un us ind i oltre scenze e dissipline particolarment fiss ind la Fisega, e la trata dei ...

                                               

Vettor (matematega)

On vettor a lè, in matematega, on element de on spazzi vettorial. El pò vèss sommaa cont di àlter vettor o moltiplegaa per on scalar. A hinn doperaa soratutt in fisega per i mesur che hinn definii domà cont on vers oltra la norma, ciovè i grandez ...

                                               

Matematega discreta

La matematega discreta a lè quella branca de la matematega che la studia i struttur che hinn discrett, cioè che han minga de besogn de la continuità o la supporten proppi no. A lè fondamentalment ligada al studi di insemma numerabil e lè doperada ...

                                               

Norma (matematega)

Dait un spazi vetorial X {\displaystyle X}, real o compless, una norma sora X {\displaystyle X} a lè una fonzion ‖ ⋅ ‖: X ⟶ "0, + ∞) x ↦ ‖ x ‖ {\displaystyle {\begin{matrix}\|\cdot \|:&X&\longrightarrow &"0,+\infty)\\&x&\mapst ...

                                               

Insemma

In matematega on insemma a lè on recoeuj de oggett che pòden vess consideraa, cont on criteri ogettiv, part no de sto recoeuj. A hinn consideraa na part fondamentala de la matematega dincoeu e han daa origin la teoria di insemma. I oggett che fan ...

                                               

Fonzion (matematega)

En matemàtica, se dis che na grandèsa lè funsiù de n ótra grandèsa semài che ghè na relasiù ntra le dò, en maniéra che a ògna valùr de la prìma corespónt en ünich valùr de la segónda, ciamàda apò imàgin. Per ezèmpe làrea A de n sércol lè funsiù d ...

                                               

Atmusfera

Un atmusfera a lè el strat de gass che lè inturna a un corp material cunt una massa assèe. I gass a hinn tiraa arent per la gravità del corp e a hinn tegnüü per un bel poo de temp se la gravità lè forta e la temperadüra de latmusfera piscinina. A ...

                                               

Fera dal Sùl

La Fera lè anca cunusüda cume Carnaval Taurino de America Carnuàl di Tòr dlAmerica, perchè in febrar, cuntempuraneamènt al Carnuàl, i fann una cùrsa de tòr. Ghè anca dle mustre de cültura e di cuncèrt.

                                               

Turutütela

El turutütela lè un persunagg tradiziunal de la leteradüra ural de la cultüra pupulara. I turutütela i ndaven in gir per i pasquee, i mercaa e i usterii indè chi cantaven e i cüntaven sü stori ins i rob de tüt i dì. I scampaven cun i ufert del so ...

                                               

San Martin (spostament)

Con San Martin sintend lazion del cambià de cà, o de spostà un quajcoss de definitiv da un sit a lalter. Lè un möd de dì che l riva zü da un üsanza int la vita di paisan duna völta. In tanta zonn de la Lombardia storega, lann lavurativ di paisan ...

                                               

Mandi

Letimulugia püsè prubàbil lè chè vègn da Am racumàndi, o anca Am racumàndi a Diu. La prima volta che mandi lè stài druàd lè in duna puesia de Giuànn Batista Donato, de Portogruaro in del 1536. Ghè dle altre ipotesi sü lurigin de Mandi e ciuè: dal ...

                                               

Presepi

I urìgin dal Presepi i en cristiane e i fan riferiment na tradission dal II sécul dopu Crist, de festegià la nassüda de Gesü ind la grota de Betlèm, ind la qual se penseva che lü l’era vegnüd la lüs. Ind al Vangel de San Lüca se cünta che la Mado ...

                                               

Carnuàl de Limoux

El Carnuàl de Limoux l’è un carnuàl ch’el düra 3 mès, de genàr a màrs per tütt i fin de smàna e per la smana fulkluristica. L’è caraterìstic perché gh’è un’inifinità de Bande de Pierrot ch’i sfìlen sü la piàsa del paès. Ch’el carnuàl chì l’è cuns ...

                                               

Benito Jacovitti

Benito Franco Giuseppe Jacovitti, nasìt a Termoli ol 9 de màrs del 1923, mórt a Róma ol 3 de dicémber del 1997 lè stàc ü di piö grancc disegnadùr de fümècc del XX sécol, col suernòm de Jac.

                                               

Scumagna

La scumagna lè na parola lumbarda che la stà a indicà un schers o anca un suranum dai na persuna, na famija, a un grüp de persune o ai abitànt de un paés o de una sò zona.

                                               

Howard Phillips Lovecraft

L Howard Phillips Lovecraft a lera un scritur american de literadüra fantastica. A lè staa minga trop stimaa e tegnüü de cünt al sò temp e lha avüü la sua fama dumà dopu de la sò mort. Incö lè cunsideraa vün di püssee impurtant scritur de la lite ...

                                               

1970

Invenziun da làlgebra relazziunala par Edgar Frank Codd, ul diretuur da recerca dal céntar IBM da San José 05 03 - Moond: al entra in viguur el Trataa de mia proliferazziun nücleara dapress de vess ratificaa par 43 staa.

                                               

1965

12 03 - Catalunya: despus i declarassiú fade a Le Monde ol 14 11 de 1963, in che al defendea la identità nassiunala Catalana, i autorità franchiste i espülsa labat Aureli Maria Escarré i Jané, che sesilia a Milà, del stat Spagnöl. 30 12 - i Filip ...

                                               

Miguel de Cervantes

El Miguel de Cervantes Saavedra nassüü el 29 de setember del 1547, murüü el 23 dapril del 1616 a lè staa vün di principaj scritur de la literadüra in spagnöö de la literadüra ucidentala. A lè cunsideraa el püssee impurtant scritur in lengua spagn ...

                                               

1933

05 03 - Germània: sa celebran elezziun legislatiif: i nazzi a otegnan el 44% di vott. || i Staa Ünii: el presideent Roosevelt al declara un festiif bancari: al sara sü tüti i baanch del paees e al congela tüti i transazziun finansiàri. 25 03 - Ge ...

                                               

1973

26 09 - Barcelona: Detenziun de Salvador Puig i Antich. 01 12 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians al inízzia una greva de famm davaant la prisun model par reclamá lamnistia di presunée polítigh antifranchiist che la dürarà 42 dí. 27 03 - ...

                                               

Magüt

El magüt o müraduu anca müradùr lè vön che lè specializaa int la custrüzion de müradür, cume cà, mür, e ólter tip dedifizzi. Lè vön di mestee püssee antich del mond.

                                               

Coeugh

On coeugh lè on scior che per mestee el cusina e l coeus el mangià. In de lambet de lalimentazion a sintenda on espert che l lavora in di cusinn di restorant e di alberghi, e l fa su i pitanz che vegnen servii ai client. El capp di coeugh don cer ...

                                               

Python

El Python lè on lenguagg de programmazion de volt nivell desviluppaa dal Guido van Rossum. Al di dincoeu ghhinn dò version del Python ancamò drovaa, la 2.7 e la noeuva 3.x.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →