ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 9



                                               

Oh Bej! Oh Bej!

La fera di Oh bej! Oh bej! lè el mercatin caratterìstich del prenzipi del mes de dicember a Milan. La comenza el 7 dicember, dì de la fèsta de Sant Ambroeus, patron de la cittaa, e la seguta fin la domenega dopo.

                                               

Provincia de Milan (Lombard-Venet)

La provincia de Milan lè stada voeuna di division ministrativ del Regn Lombard-Venet. Lè stada istituida in del 1815, lè entrada in fonzion al 1816 e lè durada fina al 1859, quand che la Lombardia intrega lè stada conquistada del Regn de Sardegna ...

                                               

Stadi San Siro

El Stadi Giuseppe Meazza, ciamaa anca Stadi San Siro, lè n stadi de folber de Milan, inauguraa in del 1926. El se troeuva nel omonim quarteron de San Sir. Proprietà del Comun de Milan, lé doperaa per i inconter del Inter e del Milan. Ciamaa anca ...

                                               

Tredesin de Marz

El Tredesin de Marz lè ona veggia festa tradizional milanesa, festeggiada el 13 de marz de tucc i ann. A Milàn la gh’è ona preia ronda cont on boeucc in mezz e ona raggera de tredes linej incis cognossuu ‘me" preia del Tredesin de Marz”, ligada a ...

                                               

Verzee

El Verzee lè el mercaa di ortolan de Milan. Al dì dincoeu el se troeuva in via Lombroso e lè ciamaa "Ortomercato". On temp però el Verzee el se trovava a duu pass del Domm: fina al 1684, anzi, lera proppi in de la piazza. Per on bell poo de temp ...

                                               

Parc del Pianvolt de Romaneng

El Parc del Pianvolt de Romaneng e dei Navili Cremones l’è un PLIS cread da la Provinça de Cremona con le Deliberazion de la Jœnta Provinçal n° 116 del 4 marz 2003, n° 277 del 25 maj 2003 e n° 332 del 17 jœgn 2005. El Parc al sgrandiss larea jamò ...

                                               

Lista dei Presidents de la Lombardia

De listituzion de la rejon Lombardia ind el 1970, la presidenza de la Junta regionala i gè staits nœv presidents. Del 1970 al 1995 i era elejids del Consili rejonal. Del 1995 lelezion del president de la Rejon lè per sufraj universal e dreit.

                                               

Consili regional de la Lombardia

El Consili regional de la Lombardia lè lorghen cont el poder legislativ in Lombardia. Lè staa elegiuu per la prima voeulta in del 1970, quand che hinn staa faa su i Region a Statut ordinari comé da Costituzion del 1948.

                                               

Statut dautonomia de la Lombardia

El Statut dAutonomia de la Lombardia, in italian Statuto dAutonomia della Lombardia lè la legg fondamental de la Region Lombardia. Lè stada publegada in del Bollettin Official de la Region del 31 de agost del 2008, e lha avuu effett el dì despoeu.

                                               

Govern dei Duca

Cond el termen Govern dei Duca i è ciamads i dex agn intra el 574 e l 584, ind i quai i Lombards i è staits senza un sovran, e i è staits governads dei duca.

                                               

Historia Langobardorum

L Historia Langobardorum lè una storia del popol lombard scriita ind el VIII secol del Paol Diacon, in latin. Lè componida de ses liber e lè staita scriita intra ol 787 e ol 796, probabilment ind la Badia de Mont Cassin. La storia la va dei orije ...

                                               

Lombardia storega

La Lombardia storega lè quell territori che, per coltura, lengua, storia o govern lè consideraa storicament lombard. Anca se storicament la definizion generala de Lombardia lè definida, al di dincoeu ghè minga ona definizion scentifega acetada, a ...

                                               

Origo gentis Langobardorum

L Origo Gentis Langobardorum lè un test del VII secol in su la storia dei Antig Lombards, de lorijen lejendaria al segond regn del Pertarit. Lè contegnid ind tri manuscriits dei Leges Langobardorum, conservads a: Modena, Bibliotega Capitolara 0.I ...

                                               

Regn dItalia (Sacr Roman Imper)

Ol Regn dItalia, ciamad anca Italia imperiala lè stait vun dei regn costituents del Sacr Roman Imper, insema al Regn de Jermania, al Regn de Boemia e a qell de Borgogna. Al ghiva dent lItalia setentrionala e centrala, manc la Republega de Venezia ...

                                               

Regn dei Lombards

Ol Regn dei Lombards, cognossid anc come Regn Lombard, plu tarde anc come Regn de tuta lItalia, lera un regn volt medieval cread dei Lombards, un popol jermaneg, ind el VI secol d.C. Al prencepe i ha conquistad la Pianura Padana, per po rivar a c ...

                                               

Republica de Venezia

La Republica de Venezia, cognossida anc come Serenissima Republica Veneta, lè stait un stat sovran e una republica maritima, qe lè esistid per circa mella ang, intra ol VIII e ol XVIII secol. Lera basada sœ le comunitaa de la laguna veneziana, e ...

                                               

Republica di Tre Piev

La Republica di Tre Piev a lè staa on territori semi-indipendent de la Lombardia, in su la riva del Lagh de Comm.

                                               

Sacher Macell

El Sacher Macell lè staa on massacher faa de on rosc de catolegh contra i protestant, e lè staa faa in Valtolina in del luj del 1620, duranta ona revolta spagnoeula contra i Grison. Se cred che sien staa coppaa 400/600 personn, tutt protestant e ...

                                               

Signoria

La signoria, anca scioria, a lè stada na forma de governo spantegada in lEtà de Mezz in di città de la Lombardia storega e in dona quaj città confinanta del center, semper part del Sacher Roman Imperi o del Stat Pontifizzi Hinn nassuu de n evoluz ...

                                               

Aféle

L aféle lè el pónt piö delóns del Sul de lòrbita de en còrp celèst del nòst Sistema Solar. El stà de lótra bànda del pereéle e lè reprezentàt co la lètera Q. Semài che a lè la distànsa média e lè lecentricità, alùra Q=a. Segónt chèl che la dis la ...

                                               

Asteroide

En asteròide lè n còrp celèst de natüra ruciùza, carbonàcea o metàlica, piö pesèn de n pianeta e piö grant de n meteoroide, che l gìra entùren al Sul sönden òrbita che la stà al dedét de lòrbita de Netuno. I piö tacc dei asteròidi del nòst Sistem ...

                                               

Atmosfera solar

La cromosfera a l’è on strat de gas intorna de la superfice del sol o ben de la fotosfera che l’è el strat pussèe defoeura; la pò vèss vedùda domà in del cors de ‘n’ecliss totàl, de color incarnadìn. El sò spessór a l’è de circa 10000 km. El so b ...

                                               

Caronte (corp celest)

Caronte lè l piö grant dei satèliti natürài del pianeta nano Plutone. Endel ambiènt astronòmich lè ciamàt apò Pluto I. Lè stat scuprìt endel 1978 al United States Naval Observatory de Washington, D.C., co le lastre fotogràfiche del United States ...

                                               

Centauro (corp celest)

I centauri i è corp celèst, catalogàcc come planetoidi giasàcc, en sostànsa come dei asteròidi, che se tróa ntra le 9 le 30 UA, e che òrbita endela regiù che se tróa ntra Giove e Netuno. I centauri i descrìf mìa dele òrbite stàbii e i pöl fenéser ...

                                               

Cerere (corp celest)

Cerere lè n pianéta nàno che lòrbita endèla Fàsa Principàla de asteròidi colocàda ntra le òrbite de Marte de Giove. Lè stat scuprìt del Gèpe Piazzi endèl més de zenér del 1801 a loservatóre astronòmich de Palermo. El gha n diàmetro de 950 km e la ...

                                               

Cometa

Na cométa lè n còrp celèst furmàt de gias, pólver e córne che gìra entùren al Sul sö òrbite elìtiche, parabòliche o iperbòliche. Le cométe, ensèma coi asteròidi, i pianéti e i satèliti natürai, i fà part del Sistema Solar. La gran part de chèst c ...

                                               

Cubewà

N astronomìa, se ghe dis cubewà a töcc chèi ogècc ruciùs de la Fasa de Kuiper che gìra entùren al Sul ntra le 39.4 Unità Astronomiche de distànsa média del Sul le 47.7 UA, e che prezènta mìa fenòmegn de resunànsa orbitàla coi pianéti del sistéma ...

                                               

Disch Sparnegat

El disch sparnegàt lè na regiù periférica del Sistema Solar popolàda de piantòidi giasàcc cunusìcc come "ogècc del disch sparnegàt", na categurìa specìfica de ogècc transnetünià. La part piö intèrna del disch sparnegàt la sföma póch a póch endèla ...

                                               

Eris (corp celest)

Eris lè l pianéta nàno del nòst Sistema Solar che gha la màsa piö grànda ntra chèi che se conós, e per dimensiù lè segónt apéna a Plutone. La sò màsa difàti lè del 27% piö grànda de chèla de Plutone e l sò ràgio de póch chilòmetri piö pesèn. Lè n ...

                                               

Europa (corp celest)

Europa lè el quart dei satèliti natürài del pianéta Giove per dimensiù e ntra chèi che gha la màsa piö grànda de töt el Sistema Solar. Lè stat scuprìt del Galileo Galilei ai 7 de zenér del 1610 ensèma a Io, Ganimede e Calisto, de alùra ciamàcc tö ...

                                               

Fasa de Kuiper

La Fàsa de Kuiper, lè na regiù del Sistema Solar che la part de lòrbita de Netuno nfìna a 50 UA del Sul. Se tràta de na regiù popolàda de còrp celèscc minur che se nsomèa la fàsa principàla dei asteròidi ma de 20 vólte piö grànda de 20 a 200 vólt ...

                                               

Ganimede (corp celest)

Ganímede lè giü dei satèliti galileià del pianéta Giove. Lè l piö grànt dei satèliti che gìra ntùren ai pianéti del nòst Sistema Solar e come dimensiù lè piö grant apò a del pianéta Mercurio aisebé che l ghape apéna el 45% de la sò màsa. El gìra ...

                                               

Carl Friedrich Gauss

Johann Carl Friedrich Gauss, lè stat en matemàtich, astrònomo e fìzich todèsch, cunsideràt el prìncipe de la matemàtica e giü dei matemàtich piö grancc e inflüèncc de töta la stória per le sò scopèrte mportànte en divèrsi camp de chèsta scènsa.

                                               

Gigante gasùs

En gigante gasùs lè n pianéta gigante mìa cumpunìt perlopiö de préda o óter materiàl sòlido, ma de flùidi, aisebé che chèsti pianéti i pödes ìga pò a lùr en nùcleo ruciùs o metàlich. Se pènsa che lezistènsa de n nùcleo la sàpe nesesària al momènt ...

                                               

GW170817

El 17 de agost del 2017 pussee de 70 osservatori astronomich han rilevaa di ond gravitazional duraa circa 100 segond dovuu la fusion de dò stell de neutron. Levent a lè staa ciamaa GW170817 e lè staa nonziaa el 16 de ottober 2017. Provenient de N ...

                                               

Margherita Hack

La Margherita Hack lera minga cugnussüda dumà per i sò ativitaa scientifegh, ma anca per quei in del camp sucial e pulitegh. Lera atea, e la credeva a nissüna religiun e in nagot de suranatüral. Inultra la pensava che letega la vegniss minga giò ...

                                               

Haumea (corp celest)

Haumea 2003 EL61, e ciamàt encö col la denuminasiù uficiàla 136108 Haumea) lè n pianeta nano che gìra entùren al Sul sönden òrbita colocàda endèl Sistema Solar estèrno. Lè clasificàt come ogèt transnetünià. Lè stat scuprìt de na squàdra de astròn ...

                                               

Io (corp celest)

Io lè n satèlite natüral del pianeta Giove, chèl piö intèrno dei quàter satèliti medìcei, el quàrt per dimensiù ntra töcc i satèliti del Sistema Solar e chèl piö dèns de töcc. El gha de piö de 400 vülcà atìf e chèsto el la rènt logèt piö atìf del ...

                                               

Johannes Kepler

Johannes Kepler, cunusìt de sòlet col nòm de Kepléro, lè stat na figüra fondamentàl de la revulusiù scentìfica. Astrònomo e matemàtich todèsch, cunusìt suratöt per le sò Légi sùra l müimènt dei pianéti sö n òrbita entùren al Sul. Lè stat en colab ...

                                               

Makemake (corp celest)

Makemake lè n pianeta nano, el tèrs per grandèsa del nòst Sistema Solar e giü dei ogècc piö grancc de la fasa de Kuiper. El sò diàmetro le de piö o méno i du tèrs de Plutone. El gha mìa satèliti cunusìcc, càzo ünech ntra i ogècc piö gròs de la fà ...

                                               

Muviment retrograd

El müimènt retrògrado lè n concèt astronòmich aplicàt ai corp celèscc che lìndica el l müimènt de rotasiù de n ogèt lè efetüàt en sènso contràre a chèl del còrp principàl e/o de la magiurànsa dei ogècc che òrbita ensèma a lü. El müimènt che nvéce ...

                                               

Ogècc Transnetünià

I ogècc transnetünià i è töcc chèi ogècc del Sistema Solar che gha lòrbita del töt, o apéna na part, de là de lòrbita del pianeta Netuno. La regiù del nòst sistema solàr che se tróa de là de Netùno lè sudividìda en setùr che se ciàma Fasa de Kuip ...

                                               

Heinrich Wilhelm Olbers

Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers lè stat en dutùr e astrònomo todèsch, cunusìt suradetöt per el paradòs de Olbers. El gha stüdiàt de dutùr a Göttingen. Dòpo ìga ciapàt la làurea endel 1780, el gha cuminciàt a praticà de dutùr a Brema, e l gha eze ...

                                               

Orbita

En fìzica, na òrbita lè l percórs encürvàt per vìa de la gravitasiù de n ogèt entùren a n pónt endel spàsio, mèt de mösta lorbita de n pianeta entùren al cèntro de n sistéma planetàre compagn del nòst Sistema Solar. Le orbite dei pianét de sòlet ...

                                               

Pereéle

El pereéle lè el pónt piö arènt al Sul de lòrbita de en còrp celèst del nòst Sistema Solar. El stà de lótra bànda de laféle e lè reprezentàt co la lètera q. Semài che a lè la distànsa média e lè lecentricità, alùra q=a. Segónt chèl che la dis la ...

                                               

Pianeta nano

En Pianeta nano lè n ogèt celèst che gha màsa planetària ma che lè mìa clasificàbil gne come pianéta gne come satèlite natüràl, dóca lè definìt come n ogèt en òrbita dirèta entùren al Sul, che gha na màsa grànda asé de rià a ìga na fùrma sférica ...

                                               

Pià de leclitica

El pià de l’eclìtica lè l pià söl qual la stà lòrbita de la Tèra, cioè el percórs che la Tèra la fà entùren al Sul. Ntra i ogècc del Sistema Solar, apéna el Sul e la Tèra i stà söl pià de leclìtica, i óter pianéti del Sistéma Solar i percór a lùr ...

                                               

Plutone (corp celest)

Plutone lè n pianeta nano che l gira entùren al sul sönden òrbita colocàda endèla regiù piö periférica del Sistema Solar ciamàda Fàsa de Kuiper. El gha n òrbita ecèntrica che se ncrùza con chèla de Netuno ma sicóme che i sò paràmeter orbitài i è ...

                                               

Proxima Centauri

Proxima Centauri, de spés ciamàda apéna Proxima, lè na stèla nana rósa de clas spetràla M5 Ve, La se tróa a presapóch 4.2 agn lùce, che corespónt a 270000 UA, en diresiù de la costelasiù del Centàuro. Lè la stèla che se tróa piö arènt al nòst Sul ...

                                               

Ragg còsmich

I ragg còsmich hinn di partisei energetich de bon che vegnen del spazzi. I ragg còsmich interagissen con latmosfera terrester e originen diversi alter partisei secondari.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →