Indietro

ⓘ Ludesan



                                     

ⓘ Ludesan

El Ludesàn lè vüna dle variànt lenguìstiche dla Lengua Lumbarda, parlàd ind la pruincia de Lod, ind i cumün dle pruince de Milàn Paü e Pavìa Chignö e Miradò atàch al ludesàn, ind i paés püssè ucidentài dal teritori cremàsch Pandìn e Rivolta e ind la exclava milanesa in teritori ludesàn de San Culumbàn al Lambor. La parlada de Melegnàn lè cunsiderada cume una transissión tra el milanés e el ludesàn.

                                     

1. Particularità

El ludesàn lè classificàd tra le lengue galo-itàliche. I popul galich prelatìn ind el teritori dla pruincia, la culunisassión rumana le duminassión tugnine, spagnöle e francés i han determinàd levolüssión e la caraterisassión dla parlada ludesana.

El ludesàn lè miga istéss in tüta la pruincia de Lod, ma ghe n’è tante versión. Bele ind la cità de Lod ghè dle diferense tra la parlada dal centor e quela di rión. Apena föra Lod, vers Pavìa, Piasensa, Crema, Cremuna e Milàn, le diferense se fan sempor püssè marcade. I dialèt de SantAngiul, Casàl, Cudògn, Castión e San Culumbàn i ghhan paròl, acént e mod de dì diferént.

A diferensa dal visìn pavés, par el quàl lè dübia lapartenensa la lengua lumbarda o a quela emiliàn-rumagnola, par sicür che el ludesàn el sia part dal lumbàrd ucidentàl, anca se inflüensàd da la parlada emiliana, suratüt ind le zone de Cudògn e Casàl che i en visine la cità de Piasensa.

I element che el ludesàn de la bassa al ciapa dal piasentìn i en suratüt la prepusissión "de" che la diventa "ad" e larticul "el" chel diventa "al".

Ind i cumün dla pruincia particularmént visìn la cità de Piasensa cume San Roch, Guardamèi e Caseli, la parlada lucàl la sumija amò püssè al dialèt piasentìn.

Pö, la parlada de Cudògn e Casàl insema a quela de San Culumbàn, cume sò caraterìstega, la scambia la "e" cun la "o" in pusissión miga tònega intra-cunsunàntega: "alter" el diventa "altor", "alber" el diventa "albor", "pader/pador", "mader/mador", "peder/pedor", "veder/vedor" ecc.

                                     

2. Cunfrùnt cun el milanés

La parlada ludesana lè miga pü quela dal mund paisàn. Lod lha sübìd da la scunda metà dal milavotcént, prufùnd cambiamént ind i mudèi de vita. I ludesàn sensa dasmentegàss de la lur urigin agrìcula, i en diventàd urguglùs del lur status de citadìn.

Eco donca che visìn a mod de dì ligàd la tera e al passà di stagión, i en rivade espressión citadine, de solit ciapade dal visìn dialèt milanés.

se cunsìdera el milanés cume la parlada centràl dla lengua lumbarda ucidentàl, el ludesàn el cunserva però dle pecüliarità rispèt la lengua de Carlu Porta che i sen mantegnide fin al dì dincö.

la metà dal 1800 el Bernardino Biondelli limagineva el cumplét asurbimént dla parlada ludesana ind al milanés cume suta dialèt. Quést lè sücèss par tanti di sò carater uriginài. Par esempi la "én" finala, un temp druada in tüta la pruincia, adéss la se dröva apena a SantAngiul es. giardén/giardìn, campanén/campanìn. Un altor cambiamént chel ghè stai lè la sustitüssión dla "ó" cun la "ö".

La terminassión di paròl al plüràl cun la vucàl "i", cume in italiàn, lè rimasta in part e in part lè andaia a perdoss. Lè famùs par quést el vec mod de dì: I gati süi téci rumpun i cupi. In tante part dla pruincia adéss se dis: I gat ins/sura i tec rumpun i cup menter a Milàn se dis I gat in süi tèt rumpen i cup. El plüràl in "i" el se cunserva specialmént ind el center de Lod.

Ludesàn/Milanés

*I prunùm cambiun insì:

lòlter,làltor/làlter

loltra/làltra

i òlter, i àltor/i àlter

viòlter/viàlter

* Sustitusiòn dla finàla -ona- cun -ùna-:

persùna/persona

bigutùna/bigutòna

brütùna/brütòna

ciciarùna/ciciaròna

pastisùna/pastisòna

grasùna/grasòna

striùna/striòna

* Cugnugasión dla tèrsa persùna pluràla dal vèrb -és-:

èn, i èn, a i èn/hinn

* El cundisiunàl dal vèrb -és-:

mi sarési/mi saria anca mi sarissi

* Cugnugasión dellindicatìu imperfèt es. saltà:

mi saltévi/mi saltàvi

ti té saltévet/te saltàvet

lü èl saltéva/lü el saltàva

nüm saltévum/nüm saltàvum

viàltor saltévu, viòlter saltévu/viàlter saltavi

lur saltéven/lur saltàven

* Cugnugasión dal cungiuntìu imperfèt es. saltà:

mi saltèssi/mi saltàssi

ti te saltèsset/ti te saltàsset

lü el saltès/lü el saltàss

nüm saltèssum/nüm saltàssum

viòlter, viàltor saltèssu/viàlter saltassi

lur saltèssen/lur saltàssen

                                     

3. Bibliugrafìa

  • Aldo Milanesi, Dizionario Casalino-Italiano, Casalpusterlengo 1991
  • Alessandro Caretta, Vocabolario lodigiano-italiano, Il Pomerio, ISBN 88-7121-017-4
  • Bruni Pezzini, Dizionario del Dialetto Lodigiano, Lodi 2005
  • Giovanni Agnelli, Dizionario storico-geografico del lodigiano, Il Pomerio 1990, ISBN 88-7121-055-7
  • Enrico Achilli, El scaldalett. E cento altre poesie in vernacolo lodigiano con dizionarietto, Il Pomerio 1981, ISBN 88-7121-031-X
  • Francesco de Lemene, Sposa Francesca: comedia in dialetto lodigiano, Tipografia di C. Wilmant 1857
  • Giacomo Bassi, Aldo Milanesi, Le parole dei contadini: ricerca a Casalpusterlengo‎, Silvana 1976, ISBN 88-366-0144-8
  • Enrico Achilli, Su la ringhiera e lessico Lodigiano, Lodigraf 1973, ISBN 88-7121-032-8
  • Tranquillo Salvatori, La Divina Commedia tradotta in dialetto Lodigiano, Lodi 2005
  • Alessandro Caretta, Proverbi - Motti e sentenze del Parlare Lodigiano, Il Pomerio, ISBN 88-7121-083-2
  • Bruni Pezzini, El Vangel del Signür. Versione in dialetto lodigiano del Vangelo di Gesù, Il Pomerio 2002, ISBN 88-7121-441-2
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →