Indietro

★ Botànica

                                               

Botànica

La botànica lè la scènsa che la se dèdica al stüde dei vegetài del gréco antìc βοτάνηιϰή, feminìl de βοτάνηιϰόξ che völ dì "che l se referés a le èrbe". La botànica generàl la ciàpa dét la tasonomìa descrisiù dei caràter diagnòstic e diferensiài, la sistemàtica clasificasiù e nömerasiù dei taxon endèn ùrden precìs, la murfulugìa vegetàl che la descrìf i órghegn o le parcc dei vegetài, la stória vegetàl, la fisiulugìa vegetàl, la biogeografìa vegetàl e la patulugìa vegetàl. Ghè de le ótre disciplìne, compàgn de la dendrulugìa che i è specializàde söndèn sótansèma de vegetài. Conóser de fì i ...

                                               

Òvulo (botànica)

En botànica, l òvulo lè lórghen dei vegetài che fà part de la superdiviziù de le Spermatophyta che costetöés la strütüra endóche nas e vé cuntignìt le cèlule de reprüdusiù feminìi. Lè furmàt de tré parcc: El gametòfit feminìl derivàt de la spòra al sènter. El tegüment o i tegümèncc che fùrma el stràto piö estèrno. La nosèla chèl che rèsta del megasporangium. El megagametofit ciàmat apò sach del embriù endèle piànte de fiùr el fà sö na cèlula öf o divèrse cèlule öf en sèrte grùpi per la fecondasiù. Dòpo de la fertilizasiù, lòvulo l deenta n granì de somésa.

                                               

Téca (botànica)

En botànica se ghe dà nòm de teca a ognöna de le dò parcc de le quàle de sòlet lè furmàda lantéra endèl fiùr de le Angiospermae. Normalmènt ògna téca la gha dét du sach pulìnich che i vé ciamàcc apò microsporàngi.

                                               

Filamènt (botànica)

En botànica, se ghe dà nòm de filamènt la part bazàl e stéril de n stam. De sòlet el gha fùrma filamentùza e l té sö la antéra. El càmbia fés de fùrma e dimensiù a segónda de la famìa: el pöl véser laminàr, compagne che n sèrte famìe primitìve, véser spartìt o ìga dele apendìs de fùrma vària. El filamènt el prezènte en masöl fibrovascolàr sö töta la longhèsa, con entùren el parènchima e cuarciàt zó de fìbra epidèrmica. Semài che ndèn stam el filamènt lè cürt o adiritüra l mànca del töt, alùra se dìs che lantéra lè sèsil.

                                               

Ombrèla (botànica)

Endèla terminulugìa botànica, l ombrèla lè na sórt de nfiurescènsa recemùza endèla quàl töcc i fiùr i gha n pedùncol de longhèsa presapóch precìza. Lombrèla la pöl véser de du tìpi: Sèmpia, quan che ògna ràgio de lombrèla de la nfiurescènsa la fenés condèn fiùr sul. N ezèmpe de chèsto tìpo de nfiurescènsa lè chèla del ligabósch. Compunìda quan che nvéce ensìma a ogna ràgio ghè n óter umbrilì picinì de fiurilì. Chèsta lè la strütüra tìpica de le piànte che fà part de la famìa de le Apiaceae ciamàda pròpe per chèsta rizù apò Umbelliferae. Le ombrèle de spès le gha la bàze n envòlucro furmàt ...

                                               

Ovàre (botànica)

En botànica l ovàre lè na part del ginecèo. Lè la regiù ndóche ghè dét i òvuli che vegnarà fecondàcc. Lovàre lè furmàt de giöna o piö fòie mudificàde che ciàpa nòm de carpèi e che reprezènta i macrosporòfili. Dét endèl ovàre chè giöna o piö cavità, ciamàde, "lòculi" ndóche ghè dét i òvuli che spèta de éser fecondàcc per dòpo trasfurmàs en granì de somésa, lovàre lè destinàt a trafurmàs endèl fröt. I òvuli i se nserés dét endèl ovàre endèna zòna ciamàda placènta. Ensìma al ovàre ghè l stil e i stìgmi. L ovàre lè n órghen encaàt, dividìt en divèrse lòze o stansète, endóche dét se fùrma i gam ...

                                     

★ Botànica

  • Archivi: 504px - Pinguiculagrandiflora1web.jpg La botànica l è la scènsa che la se dèdica al stüde dei vegetài del gréco antìc βοτάνηιϰή feminìl de βοτάνηιϰόξ
  • fiùr madür. Schìsa söi nòm per nà al sò artìcol. Arda l ilüstrasiù En botànica l òvulo l è l órghen dei vegetài che fà part de la superdiviziù de le
  • En botànica se ghe dà nòm de teca a ognöna de le dò parcc de le quàle de sòlet l è furmàda l antéra endèl fiùr de le Angiospermae. Normalmènt ògna téca
  • En botànica se ghe dà nòm de filamènt a la part bazàl e stéril de n stam. De sòlet el g ha fùrma filamentùza e l té sö la antéra. El càmbia fés de fùrma
  • En botànica la sìma l è na sórt de nfiurescènsa che la g ha la caraterìstica de fenéser conde n fiùr apicàl e, en bànda, el g ha dei óter as de svelöp
  • Endèla terminulugìa botànica l ombrèla l è na sórt de nfiurescènsa recemùza cioè de strütüra a gràta endèla quàl töcc i fiùr i g ha n pedùncol de
  • fiùr madür. Schìsa söi nòm per nà al sò artìcol. Arda l ilüstrasiù En botànica l ovàre l è na part del ginecèo. L è la regiù ndóche gh è dét i òvuli
  • corènte prìma de éser adotàda endèla terminulugìa scentìfica. Isé, n botànica zamò de la alta antichità se sèmper recunusìt la prezènsa de caràter en
  • clasificasiù scentìfica dei organìsmi vivèncc, tat de la zoologìa, come de la botànica Endel organizasiù sistémica, l ùrden el stà a n leèl piö bas de la clas
  • fiùr madür. Schìsa söi nòm per nà al sò artìcol. Arda l ilüstrasiù En botànica el stil de n fiùr de le Angiospermae l è l prolongamènt del ovàre e
  • g ha el ranch de famìa, la vària a segónda del grùpo de organìsmi. En botànica la dezinènsa de le famìe l è - aceae per ezèmpe Asteraceae Per sèrte
  • significaa chi de suta: Un arnes: martel arnes Una pianta de la famìa botànica di Buxaceae che in insübrich l è ciamada martelína martel botanica
  • Tanacetum archibadii Podlech l è na piànta erbàcea de la famìa botànica de le Asteraceae. Tanacetum archibadii en The Plant List
                                     
  • endóche l sò profesùr J. P. E. Vaucher el l ha nderesàt a catà fò la botànica come ucupasiù principàl de la sò vìta. Endèl 1796 l è nat a sta a Parigi
  • fiùr madür. Schìsa söi nòm per nà al sò artìcol. Arda l ilüstrasiù En botànica l androceo paròla che vé del Grech andro - òm e oíkion cà pesèna
  • confrontà col latì suffrutex l è n boscài pesèn. Endèla terminulugìa botànica se l defenés come na piànta de dimensiù piötòst pesène e co la part de
  • En botànica el tèrmine sepalo l ìndica na fòia mudificàda che fà part del càles. I sépali i fùrma l càles, giü dei vertezèi stérii del fiùr e i g ha
  • l encàric de pastùr de la comunità. El bubà de Carl l ìa nteresàt ala botànica tat che l gh ìa dicidìt de ciapà come cognòm Linneus, operasiù chèsta
  • Gloeospermum l è n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Violaceae. El töl dét 24 spéci. Gloeospermum andinum Gloeospermum blakeanum
  • Leonia l è n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Violaceae. El töl dét nöf spéci. Fusispermum laxiflorum Fusispermum minutiflorum Fusispermum
  • Fusispermum l è n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Violaceae. El töl dét trè spéci. Fusispermum laxiflorum Fusispermum minutiflorum
  • Paypayrola l è n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Violaceae. El töl dét quàter spéci acetàde. Paypayrola confertiflora Tul. Paypayrola
                                     
  • Corynostylis l è n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Violaceae. El töl dét quàter spéci. Corynostylis arborea L. S.F.Blake Corynostylis
  • Vinca l è n zèner de piànte de la famìa botànica de le Apocynaceae. L è furmàt de sich spéci uriginàrie de l Europa, del nordest de l Africa, sudòvest
  • fiùr madür. Schìsa söi nòm per nà al sò artìcol. Arda l ilüstrasiù En botànica el stam l è l órghen de reprudusiù mas cc endèi fiùr de le piànte che fà
  • El pedùncol o as fiuràl l è, n botànica en ramilì picinì, piö o méno lónch, endóche nsìma gh è tacàt el fiùr o n ensèma de fiùr. El g ha la strütüra
  • Saxifraga l è n zèner de piànte erbàcee che fa part de la famìa botànica de le Saxifragaceae. El zèner Saxifraga el töl dét 440 spéci de piànte perèni
  • Orthion l è n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Violaceae. El töl dét sich spéci acetàde. Orthion malpighiifolium Standl. Standl
  • Tanacetum annuum L. l è na piànta erbàcea de la famìa botànica de le Asteraceae. L è fàcil de catà endela regiù mediterànea Portogal, Spàgna, Francia
  • Vinca difformis l è na spéce de piànta semper - vérda de la famìa botànica de le Apocynaceae, uriginària de l Euròpa ucidentàla: Penìzola Ibérica, Francia
Sima (botànica)
                                               

Sima (botànica)

En botànica, la sìma lè na sórt de nfiurescènsa che la gha la caraterìstica de fenéser conde n fiùr apicàl e, en bànda, el gha dei óter as de svelöp che pöl süperà chèl centràl: chèsta caraterìstica la vé a determinàn la fùrma che, de sòlet, lè chèla de n còno a cül en sö. Semài che la nfiurescènsa la va ìn nacc a crèser de töte dò le bànde del fiùr apicàl, la ciaparà l nòm de sìma bìpara, sedenò la sarà na sìma unipara.

                                               

Martèl

Martèl l pö avègh i significaa chi de suta: Un arnes: martel arnes. Una pianta de la famìa botànica di Buxaceae che in insübrich lè ciamada martelína: martel botanica.

Androcèo
                                               

Androcèo

En botànica, l androceo lè la strütüra maschìl del sistéma de reprudusiù dei fiùr de le Angiospermae. Lè furmàt de lensèma dei stam. Söi stam se fùrma i gaméti mas cc, che farà part dei granì de pòlen.

Aloe arborescens
                                               

Aloe arborescens

Aloe arborescens lè na piànta suculènta a portamènt arbüstìf de la famìa botànica de le Xanthorrhoeaceae. Lè lignùza la bàze e la fà fò divèrsi ram dré al gamp principal ma apò a divèrsi böcc che part de le raìs. La fà sö dei fiùr culùr aràncio reünìcc endenenfiurescènsa a gratèla. Lè na spéce uriginària de la còsta sud-orientàla de lAfrica, en natüra se la càta n Sudafrica, Mozambico, Zimbabwe e Malawi, lè però de spès dopràda come ornamentàla en pó n töt el mónt.

Berberis darwinii
                                               

Berberis darwinii

La Berberis del Darwin a lè n arbust semperverd desquattà del Charles Darwin in del 1835 che ‘l partèn alla famiglia di Berberidaceae, originari de l’America del sud. La raggiòng ‘n’altèzza de 1.5 m, la gh’hà di spin e di foeuj piscinìnn compagn de quèj di àgher. La butta i fior infra in mes de april e magg. In del giardinagg la ven doprada isolada o in grupp.

Berberis julianae
                                               

Berberis julianae

La Berberis julianae a l’è ‘na varietà de Berberis semperverda de forma inarcada. La gh’hà di foeuj dur, lanzeolàd, dentàd, coloràa de scarlàtt in autun. La butta di fior giald in del mes de magg e poeu di borlìtt negher. In del giardinagg la pò vegnì doprada isolada, in grupp o anca fa su di sces

Bunias erucago
                                               

Bunias erucago

Al Barland anca lander o landra Bunias erucago lè unerba verda, cun i frasch frastaiaa, chla cressa tüt lan. In pü da iess semnaa int i ort, la nassa anca spuntanea int i teren sabius. Lè una pianta che sa svilüpa specialment in largheza e la pöda anca gnì larga 25 ghei. Lè par tradizión druaa in cüsina par preparà minestrón o anca fai rustì in padela cun laj e loli, cuma se i fossan spinass. Al gha un güst un cicin amar.

                                               

Citrangequat quatter stagion

El citrangequàt quàtter stagión a l’è on ibrid intra el citrange e ‘l cumquat Fortunella margarita x, i sò frut hinn commestìbil el gh’hànn el colór del limón, la forma d’on per de 8 cm e ‘na resistenza al frècc fin a -9 - -10°C, i sò fior hinn bondant e profumàa, i sò foeuj persisten anca d’invèrna. El cress adasi, el preferìss on terren nèuter, ‘n’esposizión al sol tutt i or del dì oppùr la mèzza ombria.

Citrus × sinensis
                                               

Citrus × sinensis

El pertügal o naranz lè un albor da früt del gener di Citrus. El so früt el porta listess nom. Lè un ibrid antich, prubabilment incrusiaa intra el Citrus maxima e l mandarin, ma da secol el cress cume specie autonoma.

Cornus sanguinea
                                               

Cornus sanguinea

I ram zùegn che ciàpa i ràgi del sul i ciàpa n culùr rós. Chèsto fenòmeno l söcét per via de la prezènsa den pigmènt che l se ciàma antocianìna.

Anche gli utenti hanno cercato:

botànica, botanica, studiare botanica, universit botanica, botanica piante, botanica sinonimo, botanica pdf, botanica etimologia, botanico famoso, etimologia, botanico, famoso, studiare, universit, piante, sinonimo, significato, botanica significato, Botnica, òvulo (botànica), femminile, angiosperme botanica, sinergidi, embrione botanica, polo calazale, ovulo, gametofito maschile, gametofito, maschile, polo,

...

Dizionario

Traduzione

Università botanica.

Bottega Botanica. Botanica. Articoli su Notizie sc. Botanica. Anguria non ha origine nell​Africa del sud ma. Botanica piante. Botanica Museo Regionale di Scienze Naturali. Alberi e arbusti della flora italiana Biologia marina 1 Biologia molecolare e cellulare delle piante Botanica generale e sistematica Botanica sistematica.





Angiosperme botanica.

Insegnamento BOTANICA Corso di laurea in Scienze biologiche. Conoscenza scolastica della Biologia e in particolare della Botanica. I livelli di Categorie gerarchiche e nomenclatura botanica. Polline, ovulo e seme. Sospensore botanica. Botanica spermatofite Docsity. Òvulo ò vu lo pronuncia: ˈɔvulo sostantivo maschile 1 piccolo oggetto a forma ovulo fecondato botanica lovulo dopo lavvenuta fecondazione delloosfera,​. Sinergidi. Gimnosperme Chimica online. Comè fatta una vite? Quali parti la compongono? Scarica il capitolo sulla botanica e morfologia della vite da tavola. Ovulo femminile. 21 idee su Amanita Caesarea Funghi Ovuli funghi, funghi ripieni. Sono, semplicemente, gli appunti delle lezioni di botanica che ho tenuto dell​ovulo della pianta madre e sostanze nutritive di riserva che servono per nutrire la.


Michael Pollan: La botanica del desiderio TecaLibri.

TECA o URNA che troviamo alla sua estremità. Allinterno della teca molte cellule subiscono MEIOSI e si formano le MEIOSPORE aploidi, tutte geneticamente. Guestbook teca Personalizzabile Libro degli Ospiti Cornice con. Lorto botanico di Valmadrera raccontato da Teka edizioni 1. Documento creato dal sito le. La vicensindaco Raffella Brioni con i volontari. Tèca: definizione e significato sul dizionario italiano. Tèca s. f. dal lat. theca, gr. ϑήκη ripostiglio, deposito, scrigno, affine a τίϑημι t. cerebrale, la scatola cranica in botanica, la metà dellantera formata da due.





...
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →