Indietro

ⓘ Chìmica



                                               

Chímica

La chímica a lè la scénza ca la stüdia la cumpusizziun e i reazziun de la matéria. A vardà chèla definizziun chí, al paar ca gè minga un cunfín bèll ciaar tra la chímica e la física; de sòlit sa cunsíderenn cumè chímich i fenòmen ca riguàrdenn i cambiameent de ligàmm chímich tra i difereent cumpuneent de la matéria. A scaar püssee piscinítt de quii de làtum sa va deent in del dumíni de la física nücleaar, física dii partisèj. In tütt i mòdi, sa pö dí ca la física la tègn deent la chímica.

                                               

Kripton

El kripton lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Kr. El gha nömer atòmich 36, che völ dì che l nùcleo de n àtom de kripton el gha 36 prutù. El fà part de la categurìa dei gas nobii che i è caraterizàcc de na inèrsia chìmica quàze totàl. la temperadüra e presiù standard el se prezènta come n gas sènsa gne culùr gne udùr; al stat sòlido el se prezènta come dei cristài bianch condena strütüra cübica. Lè stat scuprìt endel 1898 de William Ramsay e Morris Travers endèi rèscc lasàcc de levaporasiù de töcc i óter elemèncc de lària lìquida.

                                               

Francio

El fràncio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Fr. El gha nömer atòmich 87, che völ dì che l nùcleo de n àtom de fràncio el gha 87 prutù. El sò nòm lè stat catàt fò per vìa del fat che lè stat scuprìt de la chìmica franséza Marguerite Catherine Perey, en unùr la sò pàtria. Nisü dei sò izòtopi lè stàbil, e chèl che gha lemivìta piö lónga, el 223 Fr, el ghe lha de 22 minücc. Chèsto l völ dì che l francio lè n gran rar al stat natüràl, tat che se stéma che ghe sàpe mìa de piö de 25 gram de francio en töta la grösta terèstre.

                                               

Marie Curie

Maria Salomea Skłodowska, cunusìda piö de spés col sò nòm de spuzàda Marie Curie, lè stàda na chìmica e fìzica polàca, natüralizàda franséza. Endèl 1903 la gha insìt el prémio Nobel per la fìzica e, ndel 1911, del prémio Nobel per la chìmica per i sò stüde söl radio.

                                               

Radon

El radon lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Rn. El gha nömer atòmich 86, che völ dì che l nùcleo de n àtom de xenon el gha 86 prutù. El fà part de la categurìa dei gas nobii che i è caraterizàcc de na inèrsia chìmica quàze totàl. la temperadüra e presiù standard el se prezènta come n gas gréf fés, sènsa gne culùr gne udùr. Lè radioatìf e lizòtopo piö stàbil, el 222 Rn, el gha n tép de smezamènt de 3.8 dé, per chèsto lè dopràt en radioterapìa. El perìcol piö gròs del radon lè che l pöl cumulàs endèle cà e deentà giöna de le càuze de tümur al pulmù pi ...

                                               

Osìgeno

L osìgeno lè n elemènt chìmich che en cundisiù de presiù e temperadüra standard el se prezènta al stat gasùs. El gha nömer atòmich 8 e l sò sìmbol lè O. Lè nserìt endèl grùpo nömer 16 de la tàola periòdica dei elemèncc. El se prezènta de sòlit endèla sò fùrma molecolàra furmàda de dù àtomi e reprezentàda co la fùrma gràfica O 2. Lè giü dei elemèncc piö emportàncc de la chìmica orgànica e lè nesesàre al cìclo energétich de éser vivèncc. El reprezènta el 20% en volüm de la cumpuzisiù de latmosféra de la Tèra. Come gas el gha gnè culùr, gnè udùr, gnè saùr. Ezìste apò a n ótra fùrma molecolàra ...

Chimica fisica
                                               

Chimica fisica

La chìmica fìsica lè la bròca de la chímica che la ghhaa cumè ugètt el stüdi di lécc e di principi físegh aplicaa ai sisteem e ai prucèss chímegh. Lè cumpagna de la física per el rigur del metud in di esperimeent e perchè la duvra un significatif furmalism matemategh. I ambìt principal de la chìmica fìsica a hinn: la chìmica quantistica; la femtuchimica; la mecànica quantistica; la termudinamica. la eletruchimica; la cinetica chimica;

                                               

Chimica quantistica

La chímica quantìstica lè un broch de la chímica teorica, che la dupra la mecànica quantística in di prublema chìmich. Vüna di sò aplicasiun a lè la descrìsiun del cumpurtament elètronich di atum, di mulécul in relasiun la sò reatività. La chìmica quantìstica la sta in mess intra la chímica e la física, e tücc e düü i sciens a hinn staa impurtant per el sò svilüpp.

Chimica analitica
                                               

Chimica analitica

La chímica analítica le la scensa che la stüdia i mètud per lanalisi dij sustans. Lanalisi chimica lè: lidentificasiun de tücc i cumpunent e la sua caraterisasiun chìmica fìsica analisi qualitativa; la misüra de la quantità de tücc i cumpunent analisi quantitativa.

                                               

Chimica inurganica

La chímica inurgànica lè la bròca de la chímica che la stüdia i eleement, la sìntesi e la caraterisaziun di cumpòost inurgànich. I ambìt principal de la chìmica inurgànica a hinn.

Alchen
                                               

Alchen

I alchen a hinn compòst organegh idrocarbur con formula general C n H 2n. A hinn connossuu anca cont el nòmm "olefin". Come per i alcan, i atom de carbòni chì a hinn ligaa intra de lor con ligamm covalent per formà cadenn vert, linear ò cont i bròcch, ma duu atom arent a hinn ligaa cont on ligamm covalent dobbi.

Allosa
                                               

Allosa

L allosa lè un zœqer aldoexos. Lè un monosacarid qe el se trœva poc ind natura, e in particolar se la pœl catar me 6-O-glicosid ind le foie de la pianta africana Protea rubropilosa. Lè solubila ind laiva e prategament insolubil ind metanol. Lallosa lè un epimer C-3 de la glucosa.

Altrosa
                                               

Altrosa

La altrosa lè un zœqer aldoexos. La D-Altrosa lè un zœqer monosacarid miga-natural; lè solubila ind laiva e prategament insolubila ind metanol. Inscambe, la L-altrosa lè staita isolada dal bater Butyrivibrio fibrisolvens. Laltrosa lè un epimer C-3 de la manosa. La conformazion a anell de la α-altropiranosa lè flessibola ind comparazion cond la plœpart de le oltre aldoexopiranoside, cond lecezion de la idosa.

Aqua regia
                                               

Aqua regia

L Aqua reggia lè ona miscela in tra on volumm de acid nitregh e trii de acid cloridegh. I acid fann chella reazion chimega chì: HNO3 + 3HCl → Cl2 + NOCl + 2H2O El primm a vèlla studiada lè staa lalchimista Gabir ibn Hayyan, e l nomm el vegn perchè l disliga lor, consideraa el re di metaj. El riess a disligà lor perchè lacid nitregh el riess a ossidà ona quanti´daa piscininna de or in ion Au 3+, e i ion Cl - permitten de trà innanz la reazion chimega.

                                               

Cinetica chimica

La cinetiga chimiga a lè un broch de la chimiga fisiga che l stüdia la velucità di reaziun chimich e cumè che la dipend de: la natüra del reativ e del sò stat fisich; sel ghè un catalizadur. la temperadüra; la cuncentraziun di reativ;

                                               

Cumpost inurganich

Un cumpost inurganich a lè definii clasicament me un cumpost chimich chel ghen ha minga de atum de carboni. In verità la ghè una class de cumpost del carboni che la se stüdia dent in de la sistetega inurganica. Anca el stüdi de la chimica metalurganica de chela biurganica lha faa vidè che la chimica urganica e chela inurganica a hinn mesciaa.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →